 Com s'estructura la Unitat de SOM
La Unitat de Sistemes d’Observació Meteorològica (SOM) s'organitza en tres equips: l'Equip de Teledetecció i Radiosondatge, l’Equip d’Estacions i Observacions Meteorològiques, i l'Equip de Control de Qualitat de Dades. Cadascun d’ells desenvolupa una gran diversitat de tasques que demanen, però, d’un alt grau d’especialització.
L’objectiu bàsic de la Unitat és el de gestionar la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (XEMEC), que integra principalment la xarxa de radars (XRAD), la xarxa de descàrregues elèctriques (XDDE), el receptor del satèl·lit Meteosat, el radiosondatge de Barcelona (RAOB), la xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques (XEMA) i la xarxa d’observadors meteorològics (XOM). També inclou la monitorització dels equipaments, el control de qualitat de les dades, la caracterització dels episodis meteorològics i la generació de gran varietat de productes i serveis orientats, per exemple, a la vigilància meteorològica o al disseny, instal·lació i posada en marxa de sensors i equips meteorològics, entre d’altres.
|
 L'SMC al Barcelona Open Banc Sabadell, Trofeu Conde de Godó
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) va signar un acord amb el Barcelona Open Banc Sabadell, Trofeu Conde de Godó per proporcionar l’assessorament meteorològic durant els dies de competició.
L’acord va consistir a oferir informació meteorològica a diferents nivells i en formats diversos amb l’objectiu de donar un servei de màxima qualitat. La principal novetat va ser la instal·lació d’una petita estació meteorològica automàtica integrada, de petit format i de gran precisió, proporcionada per l’SMC que va permetre visualitzar les dades a temps real mitjançant una pantalla de gran format. També es va comptar amb la realització, per part de l’Equip de Predicció i Vigilància del Servei Meteorològic, del pronòstic en format vídeo diari, el pronòstic específic en format gràfic per al diari oficial de la competició, la informació meteorològica per al web del Reial Club Tennis Barcelona, i l’assessorament directe d’un expert. També es va poder seguir tota la informació a través de les xarxes socials d’ambdues organitzacions.
|
És possible identificar fenòmens severs de petita escala amb la XRAD?
El passat dia 30 de maig de 2014 un petit tornado va afectar la rodalia de Vilabella (l’Alt Camp), provocant alguns desperfectes a arbrats, edificis i altres elements urbans. La pregunta és que si no hi hagués fotografies, ens hauríem adonat de la seva existència? I predir-lo? Tot i que la teledetecció és capaç de detectar molts fenòmens adversos, les reduïdes mides, tant del fenomen, com de la tempesta que el va produir fan sospitar que la resposta és negativa en ambdós casos, i més, tenint en compte que a altres indrets del país hi havia tempestes més intenses.
|
|
Figura2: mapa de velocitats Doppler relatives de la tempesta. La zona dintre de l'el·lipse marca la zona amb més gradient (associat amb possibilitats de tornado). El punt vermell indica la posició de Vilabella, i el negre la del petit tornado (possiblement F0).
|
La XOM avui
Fa ja cinc anys de la creació de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) de l’SMC (resolució del 17.12.2008). Aquesta xarxa, que es va crear per a l’obtenció d'informació meteorològica d’arreu del territori català, avui en dia està formada per 93 observadors, 97 vigilants i 43 col·laboradors de les dues modalitats, és a dir, observadors-vigilants, i any rere any es consolida mitjançant les Jornades de la XOM a les quatre demarcacions, on es comparteixen experiències entre observadors , vigilants i tècnics de l’SMC.
| Evolució Col·laboradors |
2009 |
2010 |
2011 |
2012 |
2013 |
| OBSERVADORS |
84 |
126 |
135 |
133 |
135 |
| VIGILANTS |
114 |
135 |
140 |
140 |
141 |
Figura 1: Evolució del nombre de col·laboradors durant els últims 5 anys.
|
|
 Què hi ha darrera la pàgina web més clicada?
La pàgina web on es visualitza l'imatge radar del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) és una de les més visitades de la Generalitat de Catalunya. El que hi podem veure és una estimació de la intensitat de precipitació per tot el País, a partir de les dades de tots els radars de la Xarxa de Radars (XRAD), després d'una sèrie de correccions automàtiques. De fet, cal tenir present que s'apliquen un conjunt de processos per a transformar la informació que arriba a cada radar (reflectivitat) fins a obtenir la imatge a la web. Per això, és important tenir en compte que hi ha nombrosos factors que poden afectar la generació d'aquesta imatge: des de problemes mecànics, elèctrics, electrònics o de comunicacions al mateix radar, passant per l'aplicació de les diferents correccions automàtiques o la sincronització de les dades de tots els radars, fins a acabar en la pujada al web. Tots aquests processos s'han d'efectuar amb el mínim temps possible. Així doncs, el fet que aquest producte estigui disponible en temps gairebé real comporta una gran complexitat. Podeu trobar més informació a la publicació breu de la XRAD.
|
Totes les dades de la XEMA, cada 30 minuts
Durant aquesta primavera s'ha dut a terme l'homogeneïtzació de la base temporal de les 172 estacions que conformen la XEMA, de manera que actualment es disposa de dades a resolució semi horària per totes elles. Aquest procés ha permès millorar notablement tant la immediatesa en la disponibilitat de les dades com la seva resolució temporal, ja que fins ara la majoria de les estacions (96) encara oferien dades horàries.
Cal assenyalar que en el cas de la precipitació ja fa entre 5 i 7 anys (segons l'estació) que es disposa de tots els valors a resolució d'1 minut, amb l'excepció de les estacions d'alta muntanya, que tenen una resolució màxima de 30 minuts.
|
 Les dades de les estacions automàtiques, sota control
El control de qualitat de les dades de la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) és la tasca operativa bàsica de l'Equip de Control de Qualitat de Dades. Tot i que l'adequada tria dels equipaments i de la ubicació de les estacions -així com uns bons manteniments i calibratges periòdics- garanteixen la bona qualitat dels registres, sovint se'n detecten que, per causes diverses, poden ser erronis.
Aquest control de qualitat consisteix en diversos processos jeràrquics i semiautomàtics de verificació de les dades, sempre sota la supervisió de personal tècnic. Diàriament, es comprova que totes elles estiguin dins d'uns llindars determinats, que la seva evolució temporal no presenti anomalies, que els valors de les diverses variables siguin coherents entre si i que quadrin amb els valors simultanis de les estacions properes, així com amb la informació obtinguda a partir de les eines de teledetecció. Finalment, a banda del control de qualitat diari, es fan controls addicionals mensualment i anualment.
Quan es detecten dades dubtoses o errònies, es comunica la incidència a l'Equip d'Estacions i Observacions Meteorològiques. Si es confirma que són errònies, les dades es modifiquen o bé s'etiqueten com a no vàlides. Mensualment, menys del 0,5% dels aproximadament 6 milions de dades processades són etiquetades com a "No Vàlides", mentre que la resta han estat considerades “Vàlides", incloent-hi aquelles que han estat corregides.
Es pot trobar informació més detallada del control de qualitat de les dades a l'apartat corresponent de la nota breu d'Estacions Meteorològiques Automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya.
|
XRAD: Actualització a INSPIRE
Durant el 2013 es va dur a terme una actualització, en l'àmbit del programari, de la plataforma que utilitza la Xarxa de Radars meteorològics (XRAD) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Un dels avantatges del nou programari de processament radar és la incorporació de millores en el sistema de referenciació geogràfica sobre les dades que s'obtenen de forma operativa i en temps real.
Gràcies a l'actualització tecnològica, i, seguint les recomanacions de l' Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), s'han adaptat tots els productes radar al dàtum internacional WGS84. D'aquesta manera, i tenint en compte que la resolució més gran d'un producte de precipitació és d'1km², s'obtenen unes dades que de forma equivalent estan adaptades a la normativa INSPIRE, que recomana utilitzar el dàtum ETRS89, a la vegada que es troben en un format estàndard internacional. |
|
