Copy
Aquest butlletí és trimestral i informa dels projectes
impulsats des de la Unitat de SOM de l'SMC

Núm. 6 - abril 2016

Mapes de gruix de neu d'alta resolució



Arran dels dos episodis de precipitació amb neu a cotes relativament baixes que es van produir a finals d’hivern, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) va publicar mapes del gruix de neu mesurat a Catalunya. La gran quantitat d’informació facilitada pels vigilants i observadors de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) i les possibilitats que ofereixen els Sistemes d’Informació Geogràfica permeten elaborar mapes amb una resolució inèdita fins ara a Catalunya.

L’episodi del 27 i 28 de febrer, amb neu fins a 200 m en alguns sectors de les comarques de ponent, va comportar 101 avisos de neu per part dels vigilants de la XOM. D’altra banda, durant la nevada que el 16 i 17 de març va afectar bàsicament les comarques del Pirineu i Prepirineu es van rebre 85 avisos. Aquesta informació, juntament amb la dels observadors de la XOM i les estacions de la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), va permetre elaborar els mapes corresponents.

Informes de l'estat del medi atmosfèric del port de Barcelona

A mitjans de 2015, l’acord entre el Servei Meteorològic de Catalunya i el Port de Barcelona va implicar l’adequació i gestió de la xarxa d’estacions automàtiques del Port. Des d’aleshores, l’equip de Control de Qualitat de Dades de la Unitat SOM revisa diàriament la informació generada pels 8 punts de mesura i elabora els Informes de l’estat del medi atmosfèric al Port de Barcelona que es publiquen al web del Port de Barcelona.

L’SMC inicia la implantació d’un nou Pla de Calibratge d’estacions meteorològiques

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) gestiona un total de 194 estacions meteorològiques automàtiques (EMA) – de les quals 184 formen part de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), integrada en la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (XEMEC) – i 133 estacions de la Xarxa d’Observadors Meteorològics, la XOM, situades arreu del país. L’Any 2015, l’SMC va obtenir la certificació de qualitat ISO9001:2008, fita que va implicar la definició d’un nou Pla de calibratge que garantís el control efectiu de tots els equips i sensors i la qualitat de les dades obtingudes. Aquest mes de març, i amb l’objectiu d’iniciar-ne la implantació, l’SMC ha adquirit un nou programari que ha de permetre la gestió efectiva del calibratge dels seus més de mil elements.

Publicats dos estudis sobre la pedregada del Pla d’Urgell del 5 de juliol de 2012

La gran tempesta de la tarda del 5 de juliol de 2012 serà recordada al Pla d’Urgell per l’afectació a més de 13.000 Ha de fruiters i cultius, amb danys estimats en 20 milions d’Euros (Agroseguro); els desperfectes causats a Mollerussa (danys per 1.800.000 euros segons l’Ajuntament); la inundació de la A-2 entre Bell-lloc d'Urgell i Bellpuig i les pedres com “ous de gallina” recollides en diverses poblacions de la comarca.
En l'àmbit meteorològic, si bé calamarsades i pedregades són freqüents a la zona, la tempesta del 5 de juliol de 2012 va presentar un seguit de particularitats que justifiquen l’extensa anàlisi que se n’ha fet, i que ha culminat en dos articles en revistes internacionals.
L’article de Rigo i Pineda, publicat a l’Electronic Journal of Severe Storms Meteorology, posa l’èmfasi en els elements clau identificats a partir de l’anàlisi dels diferents productes radar, de l’activitat elèctrica i de la recerca de patrons indicatius de la severitat d’una tempesta. Aquesta severitat es va manifestar en una fase de desenvolupament de la tempesta relativament curta, una fase de maduresa de llarga durada, que va acabar amb un pas de tempesta multicel·lular a supercel·lular, és a dir, la forma tempestuosa més devastadora que es pot trobar a la natura.
Les observacions en superfície, tant de la xarxa de granímetres de l’ADV Terres de Ponent com dels observadors de la XOM, així com els nombrosos registres a les xarxes socials i als documents de les diferents administracions serveixen per entendre la magnitud de la tempesta i permeten associar l’etapa de supercel·la amb els danys més importants.
D’altra banda, l’estudi de Pineda et al., a la revista Atmospheric Research, es centra en l’anàlisi de l’estructura elèctrica de la tempesta. Aquesta va tenir lloc dins l’abast del Lightning Mapping Array, un sistema de mapejat 3D de llamps operat pel Grup de recerca del llamp de la UPC que permet reconstruir el recorregut dels llamps a l’interior dels núvols i per tant facilita l’anàlisi de l’activitat elèctrica amb gran detall, tant a escala temporal com espacial. La tempesta del Pla d’Urgell va presentar una estructura elèctrica particular, associada a temps sever, que es coneix com a “polaritat inversa”. Aquesta genera una majoria de llamps a terra positius, poc freqüents en tempestes normals.
Copyright ©2016 Servei Meteorològic de Catalunya
Tots els drets reservats.

Esteu rebent aquest correu com a persona o col·lectiu a qui pot interessar els continguts del butlletí de la Unitat de SOM del SMC
La nostra adreça postal és:
Servei Meteorològic de Catalunya
Carrer de Berlín, 38
Barcelona 08029
Email Marketing Powered by Mailchimp