Copy

SOCIETAT ESPANYOLA DE PSICOANÀLISI - SEP
www.sep-psicoanalisi.org

 

NEWSLETTER SEP
Primavera 2016

 

SALUTACIÓ DE LA PRESIDENTA DE LA SEP

 

Benvolguts/des,

És una realitat que actualment la SEP desplega una intensa activitat científica. D'una banda, a través de les sessions internes amb la presentació de tractaments psicoanalítics. De l'altra, desenvolupant una activitat professional molt diversa en col·laboració amb altres institucions i oberta a un ampli col·lectiu de professionals de la salut mental, l'educació, serveis socials,
justícia i professionals afins. Aquest treball l’organitzen i duen a terme eficaçment les diferents Comissions de la SEP, especialment, la Comissió Científica, el Departament d’Anàlisi de Nens i Adolescents, la Comissió de la Clínica i la Comissió de Comunicació i Premsa-Web, entre d'altres.


Voldria subratllar que en les últimes sessions clíniques, trobades científiques, acte inaugural del curs, conferències, etc., han estat temes destacats els diversos aspectes que podríem englobar dins de la perinatalitat i la parentalitat. És una mostra de la importància que la nostra institució i els professionals de la salut mental concedim a l'atenció primerenca, la prevenció i la detecció precoç. Exemples d'això són l’èxit de públic que van tenir la conferència de Nathalie Nanzer sobre Les teràpies centrades en la parentalitat en el període perinatal; la inauguració del curs 2015-2016 sobre el tema Depressió postpart. Desenvolupaments actuals. Prevenció; la Jornada del Grup d'Andalusia titulada Quan dos passen a ser tres: la parella davant el fill. La gestació: diferents camins del desig a la realitat, o la recent taula rodona organitzada pel Departament d’Anàlisi de Nens i Adolescents sobre Com viuen la mort i el dol els nens de 0 a 6 anys a la qual hi van assistir 90 persones. Veiem doncs que el model de la ment en què es basa la psicoanàlisi segueix explorant àrees de coneixement, desenvolupaments i intervencions i que segueix molt viu. En l'últim trimestre d'aquest curs i primer del proper celebrarem moltes més activitats que podeu consultar a continuació a l’apartat “Calendari d’Actes”.

Cal dir, a més, que l'activitat científica de la nostra societat es desenvolupa també a Europa. En aquesta Newsletter destaquem el 29 Congrés Anual de la Federació Europea de Psicoanàlisi celebrat a Berlín del 17 al 20 de març amb el títol Autoritat?, i a la qual diversos membres de la SEP hem participat en activitats científiques i institucionals. Menció especial mereix l’homenatge que Terttu Eskelinen de Folch, membre de la nostra societat, va rebre de la Federació Europea de Psicoanàlisi com a reconeixement a la seva valuosa tasca a la FEP durant anys. En aquesta mateixa Newsletter trobareu el registre d'aquest homenatge.

 

 

Mª del Valle Laguna
 

CALENDARI D'ACTES

DIJOUS 19 DE MAIG
SESSIÓ CIENTÍFICA D'ALICIA MONSERRAT
Desafiaments a la clínica amb nens i adolescents i la seva repercussió en la constitució psíquica: noves modalitats de concebre i la criança. Impacte de la diversitat respecte al model tradicional de familia

20:30h - Seu de la SEP
Gratuït -
Cal inscripció

DIVENDRES 16 DE SETEMBRE
ACTE INAUGURAL DEL CURS 2016-2017
Model assistencial i avaluació de resultats. Respostes a un repte

Gratuït - Cal inscripció

DISSABTE 22 D'OCTUBRE
HOMENATGE AL DR. JOSEP BEÀ I MONTAGUT (1924-2016)
Gratuït - Cal inscripció

DIJOUS 3 DE NOVEMBRE 
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JOAN CODERCH I ALEJANDRA PLAZA
Emoción y relaciones humanas. El psicoanálisis relacional como terapéutica social

Intervenen: Nadalina Barat i Neri Daurella, a més dels autors
20:30h - Seu de la SEP

Gratuït - Cal inscripció

19 DE NOVEMBRE
XXXI JORNADES DE LA REVISTA CATALANA DE PSICOANÀLISI
Negligència a la infància i expressió psicopatològica a l'adolescència
Cal inscripció

Podeu consultar els actes interns aquí
 

29 CONGRÉS ANUAL DE LA FEDERACIÓ EUROPEA DE PSICOANÀLISI

  Per Mª del Valle Laguna

El 29 Congrés anual de la Federació Europea de Psicoanàlisi (FEP) es va celebrar a Berlín (Alemanya) del 17 al 20 de març del 2016. El tema va ser: Autoritat? Un tema de gran calat en l'actualitat i que ha tingut en aquest congrés un ampli recorregut amb l'exploració de les perspectives sociològiques, filosòfiques, educatives, ètiques i polítiques per tal de centrar-se en l'autoritat psicoanalítica en els seus diferents aspectes: l'autoritat clínica, l'autoritat de la transferència, l'autoritat de les teories i l'autoritat en les institucions psicoanalítiques.

En diverses ponències i intervencions ha estat present com a teló de fons la història recent de la ciutat de Berlín i d’Alemanya amb profundes connotacions emocionals. Així, ha estat convocada la figura d'Hanna Arendt i citades les seves afirmacions que l'autoritat no és ni l'exercici de la força ni el de la persuasió ni el de l'argumentació; quan s'empra la força l'autoritat mateixa ha fracassat. Se sosté que l'autoritat no és ni l'autoritarisme ni el poder ni el carisma i es critica totes les formes d'instrumentació de l'individu, totes les formes de dominació qualsevol que sigui (racial, religiosa, econòmica, sexual, etc.).

En la introducció al Congrés es va al·ludir a la queixa recurrent actual sobre la manca d'autoritat com una deficiència generalitzada que afecta el comportament dels joves, el funcionament de la vida social, política i econòmica, amb la por que la falta d'autoritat dissolgui els vincles socials i l'estructura familiar. Està d'una banda l'apel·lació a l'autoritat i la necessitat de redefinir-la, i per una altra són denunciats els seus excessos, la seva omnipresència i el seu exercici pervers. S'ha explorat especialment l'autoritat en la pràctica analítica, l'autoritat de la transferència, el seu desenvolupament en el procés analític tan vinculat als llaços afectius, la dependència, la constitució del jo, la formació del superjo i l'estructuració de la personalitat, i tot això plasmat en els nombrosos grups de treballs teòrics i clínics. L'autoritat específica en el marc del generacional s'ha estudiat de manera especial al Fòrum de Nens i Adolescents. Al mateix temps s'ha tractat de reflexionar sobre com funciona l'autoritat dins de les institucions i grups psicoanalítics, i s'han plantejat alguns interrogants relacionats sobre d'on procedeix l'autoritat de l'analista: si és de la seva formació teòrica i clínica, del seu procés personal, del propi referent teòric adoptat, de la institució de la qual forma part o de la pertinença a una família analítica dins de la institució.

Tot el descrit ens permet afirmar que la FEP, que en aquest Congrés va celebrar els 50 anys de la seva fundació, és una institució psicoanalítica oberta que s'interessa i estudia temes actuals que ens afecten socialment i que impliquen les nostres pròpies teories, la nostra pràctica clínica analítica i les nostres institucions. Com a organització viva i en desenvolupament, en els últims anys la FEP està tenint un notable creixement per la incorporació de nombroses societats procedents dels països de l'Est, especialment des del 1990, a partir de la caiguda del mur de Berlín. Així, en l'actualitat, la FEP està formada per 36 societats més 6 grups d'estudis (pas previ per a constituir-se com a societat) de tots els països europeus a més d'Austràlia, Israel, el Líban i la República de Sud-àfrica. Un altre aspecte que cal destacar d'aquest desenvolupament és la recent inauguració oficial l'octubre passat de l'EPF House. Situada a Brussel·les és una casa que pertany a totes les societats amb l'objectiu de desenvolupar activitats científiques entre membres de diferents països. Sabem l’enriquidor que és treballar fora de les nostres pròpies societats i amb col·legues d'altres bases teòriques, culturals i socials. És una experiència única que ens permet aprendre de les nostres diferències, comprendre les raons i els orígens d'aquestes diferències i entendre les conseqüències analítiques. Els grups de treball poden ser referents a la metapsicologia psicoanalítica, sobre tècnica psicoanalítica, qüestions de formació, temes relacionats amb aspectes culturals (psicoanàlisi, literatura, música, etc.) o temes en relació amb canvis socials (les noves famílies, les noves expressions de la sexualitat, la migració, la intolerància social, l'exclusió). El comitè de la l’EPF House té també la intenció d'estimular la reflexió sobre temes sociopolítics, com la migració, la radicalització, les ruptures socioeconòmiques, les noves parentalitats, etc.

Previ al Congrés es va celebrar la reunió del Council format pels presidents de cadascuna de les societats membres juntament amb l'executiu, que s'ocupen de l'estudi i organització de totes les qüestions científiques (congressos anuals, Fòrums, Working Parties, Ad hoc Groups) i organitzatives. La SEP va estar representada per la seva presidenta Mª del Valle Laguna. Així mateix, diversos col·legues de la nostra societat van participar en diferents activitats científiques i institucionals.

El proper Congrés serà del 7 al 9 d'abril del 2017 a La Haia (Països Baixos) amb el títol: El propi i l'aliè. El 2018 se celebrarà del 23 al 25 de març a Cracòvia (Polònia).  

En aquest 29 Congrés Anual va tenir una especial rellevància l'homenatge que la FEP li va retre a Terttu Eskelinen de Folch, membre de la nostra societat. Periòdicament la Federació Europea de Psicoanàlisi ret homenatge a analistes destacats tant per la seva tasca professional com per la seva dedicació a la difusió de la psicoanàlisi a través de les seves societats i institucions. En l'acte de cloenda, el president sortint Serge Frisch va assenyalar que en aquesta oportunitat el comitè executiu de la Federació va decidir homenatjar dos destacats membres: Paolo Fonda i Terttu Eskelinen de Folch. En breus paraules va recordar la tasca de Paolo Fonda, present a la sala, especialment els seus treballs per difondre i organitzar la formació psicoanalítica en els nous grups de l'Europa de l'Est. Després va destacar la tasca realitzada per la nostra companya Terttu Eskelinen com a promotora del pensament psicoanalític per diferents països d'Europa, transmetent la seva experiència en l'anàlisi infantil. Va assenyalar també la seva important tasca com a redactora del Butlletí de la FEP, i el seu acompliment com a vicepresidenta i després presidenta de l'EPF. Lamentant que no estigués present al Congrés, va lliurar el diploma a l'expresident de la SEP Guillermo Bodner, el qual va pronunciar unes paraules d'agraïment, que es recullen a continuació.

HOMENATGE A TERTTU ESKELINEN DE FOLCH
Paraules d'agraïment de Guillermo Bodner


"En primer lloc vull agrair aquest homenatge en nom de la nostra col·lega i amiga Terttu Eskelinen. Quan el nostre president electe Jordi Canestri em va comunicar per telèfon la decisió de l'EPF, vaig anar a visitar a Terttu per donar-li la notícia. Una juvenil alegria li va il·luminar la cara i amb un ampli somriure va expressar la seva gran satisfacció. Va començar llavors a recordar moments de la seva intensa participació en la vida de la Federació on és àmpliament coneguda i on va guanyar molt bons amics i deixebles. Aquest agraïment el faig també en nom de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, de tots els seus membres i especialment de la seva Junta directiva i de la seva presidenta, la Sra. Maria del Valle Laguna. Estic segur que tots els membres de la nostra societat comparteixen l'alegria per aquest merescut reconeixement, especialment els que han tingut l'oportunitat de rebre la seva experiència clínica, amb nens i amb adults, en sessions clíniques, en supervisions individuals o en grups de treball.

Crec que no és casual que la Federació Europea faci aquest homenatge. La trajectòria de Terttu és profundament europea. Nascuda a Finlàndia, es va traslladar a Suïssa atreta per les investigacions i el talent de Jean Piaget, amb qui es va formar durant un temps. Poc després, ja a Ginebra, coneixeria la psicoanàlisi i a qui seria el seu marit, Pere Folch. Junts formarien una parella entranyable on la passió per la psicoanàlisi, la cultura, el coneixement i el compromís social, la seva hospitalària manera de compartir els seus interessos amb vells i nous amics, deixa en els que vam tenir la sort de participar-hi una empremta inesborrable.

L'Espanya i Catalunya de l'època, controlada i vigilada pel franquisme, no era el lloc adequat per continuar la seva formació. El seu interès per completar els seus coneixements ja adquirits amb altres punts de vista, els va portar a Londres on no només van tenir les seves respectives experiències analítiques, sinó que van teixir una xarxa d'amistats profundes que marcarien per sempre el seu desenvolupament teòric i la seva pràctica clínica. Però van tornar a Catalunya en temps foscos i van ajudar en la constitució dels primers grups psicoanalítics gairebé clandestins, llavor del que avui són la Societats Espanyola, la de Madrid i la de Portugal. Aquest recorregut europeu va seguir i segueix marcant la vida professional i personal de Terttu. Molt aviat, ella es va reunir amb el grup fundador de la societat desenvolupant activitats específicament psicoanalítiques, docents i de supervisió. Instal·lada a Catalunya mai va perdre el contacte amb la seva Finlàndia natal ni amb els seus amics i col·legues de Londres. Va cultivar amistats per tots els països d'Europa, participant en congressos, trobades, conferències, seminaris per membres joves i qualsevol altra activitat relacionada amb la psicoanàlisi. Quan va ser possible, va visitar alguns dels països de l'Est, on també va ajudar a la formació de molts col·legues.

A més de nombroses tasques en la nostra societat, Terttu va col·laborar activament en l'edició del Butlletí de l'EPF, comptant amb l'ajuda de la secretària Glòria Estruch. Va ser editora del Butlletí i posteriorment va ser triada presidenta de l'EPF. Entre altres tasques destacades va impulsar el desenvolupament sistemàtic de la psicoanàlisi infantil a tot Europa i especialment als països de l'Est. És una ferma partidària de la inclusió de l'anàlisi infantil en els processos formatius dels instituts de psicoanàlisi. Ha publicat molts treballs clínics que són reconeguts com a aportacions al pensament kleinià actual. Els seus treballs han estat publicats a la Revista Catalana de Psicoanàlisi, a l'International Journal of Psychoanalysis, així com en moltes altres revistes. És d'assenyalar també que ha escrit un capítol del recull Melanie Klein Today, d'Elizabeth Bott Spillius. El 2004 va rebre el premi Sigourney en reconeixement a la seva trajectòria en el treball psicoanalític i la seva dedicació a les institucions com la IPA i l'EPF. Precisament, aquell any va compartir aquesta distinció amb el nostre president electe Jorge Canestri.

Si hagués de sintetitzar els trets personals que més destaquen de Terttu diria que són la generositat i la passió. Aquesta és la meva opinió personal després de més de 30 anys de compartir treball, supervisions, seminaris i altres activitats. Estic segur que aquesta opinió és compartida per tots els que van col·laborar amb ella en les diferents etapes i funcions que ha desenvolupat. Cada vegada que vaig a una trobada internacional moltíssims col·legues d'arreu del món, quan saben que sóc de Barcelona, ​​em pregunten per Terttu amb molt d’interès i afecte. La seva passió pel treball analític és contagiosa i el molt que vaig aprendre amb ella no seria el mateix sense aquest entusiasme, sense aquesta passió per pensar i aprofundir en cada moment amb la relació amb el pacient. He de dir també que aquesta passió es manifesta a la seva vida quotidiana, el seu gust per la cuina, el delit amb que prepara els plats típics de la seva Finlàndia natal com els de la seva Catalunya d'adopció. La seva passió pels poemes de Rilke o els poetes catalans; passió per una Sonata de Bach com per una obra de Shakespeare. Al costat de Pere van compartir també la seva passió per les llengües, ell esforçant-se per parlar el finlandès, Terttu mantenint la seva llengua materna, el català adoptiu, l'espanyol, l'anglès, el francès o l’alemany. En tot això, amb més o menys domini de la llengua, la seva passió per expressar i comunicar el seu pensament i els seus sentiments no s'atura davant la barrera d'un idioma. I vull remarcar-ho així, en el present, perquè ara mateix gaudeix lluitant per llegir a Freud en alemany, tasca en la qual segueix obstinada.

Estic segur que aquest reconeixement de l'EPF té per a Terttu un valor molt especial. Ella ho diu: "porto l'EPF en el meu cor". És una part molt important de la seva vida.

Moltes gràcies estimats col·legues".

PARTICIPACIÓ DE DIVERSOS MEMBRES DE LA SEP AL CONGRÉS DE LA FEP

   Per Antonio Pérez Sánchez

Antonio Pérez Sánchez va participar en la reunió de l'equip europeu de redacció del IPA- Encyclopedic Dictionary amb la presentació de Comments on the methodology of the IPA-ED.
Va ser al maig del 2014 quan la Junta directiva de la IPA, a iniciativa del seu president Stefano Bolognini, va decidir posar en marxa el projecte d'un diccionari enciclopèdic de psicoanàlisi redactat en llengua anglesa. La Junta va designar un equip per a cadascuna de les tres regions que componen la IPA (Europa, Amèrica del Nord i Llatinoamèrica). El projecte està dirigit pel president de la IPA juntament amb tres coordinadors (chairs), un per cada regió. En el cas d'Europa el grup està compost per 25 persones, entre les quals hi ha Antonio Pérez Sánchez.
El projecte es va iniciar sol·licitant als consultors-redactors que proposessin 5 conceptes fonamentals de la psicoanàlisi més un que fos específic de la regió. En el cas d'Europa els conceptes escollits han estat: 1) inconscient; 2) transferència; 3) contratransferència; 4) identificació projectiva, i 5) continent/contingut. Com a concepte regional: setting psicoanalític.
Un cop escollits aquests conceptes s'han designat equips petits de dos o tres membres per a la redacció dels mateixos. Acabat l'esborrany es distribueix entre els altres membres de la mateixa regió per revisar-lo. Quan aquests donen el vistiplau, s'envia l'esborrany europeu al grup Nord-americà (NA) i Llatinoamericà (LA). A la vegada, aquesta han escollit un representant per cada regió per revisar l'esborrany, que juntament amb un altre representant europeu (membre de l'equip que va redactar l'entrada) i un dels coordinadors regionals acabaran la seva confecció.
La idea és elaborar un diccionari que sigui, a més d'un catàleg de paraules psicoanalítiques, una enciclopèdia. Això últim vol dir que la paraula ha d'incloure: origen, desenvolupament històric i les diferents comprensions del concepte en diferents escoles i regions. Per a garantir que sigui així s'utilitza la metodologia descrita, de manera que en l'elaboració de cada concepte participen molts analistes de diferents escoles i regions.
A la reunió de Berlín es va informar que en aquest moment ja hi ha dos conceptes finalitzats: 1) container/contained, elaborat per Dimtris-James Jackson (EU), Vera Regina Fonseca (LA) i Louis Brunet (NA). Coordinadora: Eva Papiasvili, i 2) enactment, elaborat per Rosemary Balsam (NA), Roosevelt Cassorla (LA) i Antonio Pérez Sánchez (EU). Coordinadora: Eva Papiasvili.
Pel que fa a Europa, els esborranys de tots els conceptes corresponents estan ja redactats i pendents de revisió per NA i LA. El concepte de setting ha estat escrit per Antonio Pérez Sánchez i Joan Schafter.
Finalment, com a coordinador (chair) del Comitè d'Assessors (Sponsoring Committee) del Grup d'Estudis del Nucli Portuguès de Psicoanàlisi, Antonio Pérez Sánchez també va participar en la reunió del Comitè Internacional per a nous grups en què es va discutir el tema Dificultats en el creixement institucional i paper dels assessors.


   Per Mª Teresa Miró Coll

Mª Teresa Miró Coll va participar, en el marc del Precongrés, en un grup de recerca format per analistes didàctics de tot Europa treballant per a revisar els processos de supervisió de casos amb els candidats. S’entén la supervisió com un punt de contacte, de coincidència entre una relació privada i un procés institucional. Es posa l’èmfasi sobre el significat de l’estructura i la cultura d’un institut en el qual te lloc la supervisió. S’investiguen com els diferents models de formació interactuen i influeixen en les supervisions i com la institució estimula l’evolució i l’aprenentatge dels seus candidats. La metodologia de treball consisteix en discutir en grup mitjançant el relat de les supervisions d’uns candidats i les intervencions del supervisor; l’evolució del candidat en l’aprenentatge de ser psicoanalista.
En el marc del Congrés, Maite Miró va participar en el Clinical Panel amb la discussió del treball de la Dra. Irene Ruggiero titulat The role of authority and the building of the subject. En aquest treball l’autora va presentar el relat d’una psicoanàlisi d’un cas. Sobre aquest material clínic es va elaborar una visió teòrica relacionada amb el tema principal del Congrés: l’autoritat. La presentació va despertar molt interès entre l’audiència, generant molt diàleg i discussió.


   Per Antònia Grimalt

Antònia Grimalt va organitzar els cinc grups que van participar a Teixit de pensaments en el Precongrés del Forum for the Psychoanalisis of Children. També va moderar el tercer grup de Weaving thoughts, del qual Antònia Llairó en va ser la presentadora, i va exposar el treball teòrico-clínic titulat The problem is... his father is stranger al Child Analysis Workshop, dins de la sèrie Children in Modern Families que el Fòrum organitza des de fa uns quants anys. La presentació va despertar força interés, participació i discussió per part del públic.
Finalment, es va reunir amb Paolo Fonda per tal d'organizar la trobada del Site Visiting Committee, del qual Antònia Grimalt en forma part, amb el grup de candidats de S. Petersburg (que ha enviat a la IPA la sol·licitud de formar un grup d'estudis).


   Per Antònia Llairó

Antònia Llairó va presentar en el Precongrés del Forum for the Psychoanalisis of Children el material clínic d’un nen de 6 anys recent complerts corresponent a 3 sessions consecutives que van ser treballades al llarg de tot el dia en un grup de 12 psicoanalistes de diverses procedències: diferents països europeus, Israel, Austràlia, els Estats Units i Rússia.
L’espai de treball va ser d’una gran riquesa amb aportacions molt perceptives i associacions que connectaven finament amb l’inconscient del nen i de la terapeuta aportant una profunda comprensió dels moviments al llarg de les sessions.
Els membres del grup van viure intensament les ansietats del cas i van agrair la riquesa del material presentat i l’oportunitat de reflexionar-hi. Van poder connectar amb els sentiments dolorosos que es vivien a la sessió enriquint l’experiència terapèutica amb noves perspectives i pensaments que s’anaven teixint entre tots els membres.


  Per Anna Romera, Representant d'IPSO

El 29 Congrés de la FEP ha estat una experiència estimulant i enriquidora. En comparació amb anys anteriors, enguany s’ha assolit el nombre més alt de participació de candidats, dins un paisatge psicoanalític europeu i plural. IPSO ha tingut el seu propi programa repartit en quatre dies amb un taller basat en el mètode de discussió listening to listening.


Taller d'IPSO en el marc del Congrés de la FEP

L’activitat es va obrir amb les paraules de benvinguda dels amfitrions i els representants d’IPSO, seguida d'una sessió plenària amb una presentació i discussió. També s’ha donat l’espai per a quatre supervisions amb analistes de renom i presentadors de tota Europa que han possibilitat una trobada participativa. A més, ha comptat amb les aportacions acurades i connectades dels candidats tot generant un llenç de pensaments i vivències  amb les tonalitats d’un diàleg intercultural i viu.
 

VOLUM D'ESTIU DE LA REVISTA CATALANA DE PSICOANÀLISI

En el proper volum de la Revista Catalana de Psicoanàlisi hi podreu llegir els següents articles:
Antònia Grimalt: Dificultats en la construcció de l’aparell mental en el nen prematur. El naixement prematur pot produir dificultats en el sistema d’autoregulació dels afectes en funció de trastorns en el processament sensorial, fruit de la immaduresa i també de les vicissituds d’un vincle que es veu interromput prematurament i costa de refer. La primera experiència del nounat és un conjunt de canvis catastròfics viscuts en el cos, i tota la vida és un viatge d’aprenentatge, conceptualització i abstracció d’aquest món sensorial que ens ha inundat massivament en néixer i que formarà el patró de totes les crisi de canvi catastròfic. Això passa en els estadis crítics de la vida com l’adolescència, l’embaràs i el part, la menopausa o la jubilació.
Irene Oromí: Estudis sobre autisme i la seva repercussió per a la comprensió del pensament simbòlic i metafòric. L’autora recull en aquest article la seva aportació (ampliada i modificada) a la taula de cloenda del 40è Congrés de la Societat Canadenca de Psicoanàlisi celebrat a la ciutat de Quebec el juny del 2015. Ens parla de les aportacions de Júlia Coromines i altres membres de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi als treballs sobre autisme, i de l'elaboració que ella ha fet d'aquests coneixements en relació al pensament simbòlic i metafòric, especialment amb el seu concepte de “metàfora idiosincràtica”.
Antonio Pérez-Sánchez: Acabament d'anàlisi: un enfocament clínic. El present treball presenta la perspectiva de l'acabament en base a la modificació del model intern del pacient. Explora els criteris a seguir per validar l'acabament i explora què implica el fet de l'acabament. L’autor vol que es pugui apreciar com s’ha “construït” aquest procés i per això ens mostra a nivell clínic el “teixit” del procés analític suficientment “acabat” en un cas específic. Ho il·lustra amb una síntesi de les primeres sessions d’un pacient, després fa un breu relat del treball posterior i descriu amb més detall com es va plantejar el final, tot exposant la penúltima sessió de tractament.
David Rosenfeld: Traumes infantils i la seva influència en l’edat adulta. A partir de diversos casos clínics de pacients greus l’autor planteja que els traumes infantils precoços (els abandonaments, les morts a la infància dels membres de la família d'un nen, les absències transitòries o una pertorbació psíquica important  de la mare del nen, etc.) poden impactar en la ment d'un nadó i d'un nen i provocar unes marques que perduren en l'edat adulta. Destaca que per poder comprendre els missatges d’aquests pacients cal que l'analista trobi una manera de connectar amb les intenses i pertorbadores emocions que aquests provoquen.
Raquel Vidal: VORA MORT. Reflexions i vivències d'un grup psicoterapèutic amb gent gran institucionalitzada. L’autora presenta l'experiència viscuda com a psicoterapeuta d'un grup de gent gran institucionalitzada en una residència assistida. Ho il·lustra amb vinyetes clíniques i unes imatges pictòriques que li venen a la ment quan treballa en les sessions del grup que presenta, on predominen les ansietats de mort i la vivència aclaparadora de les pèrdues.
A Obituari trobareu el text que ha escrit Ana Ferrer en memòria del Doctor Josep Beà.
Ens fem també ressò del premi que la Federació Europea de Psicoanàlisi ha concedit a la senyora Terttu Eskelinen en el Congrés celebrat a Berlín.
I com sempre, comptem amb la secció Avui comentem, on trobareu tres ressenyes de llibres: Guillermo Bodner ens parla de l’últim llibre que ha publicat Ronald Britton: Between mind and brain. Models of the mind and models in the mind. Antoni Talarn ressenya el llibre de Jorge L. Tizón: Psicopatología del poder. I finalment, Jordi Sala ens parla de la novel·la Instrumental, de James Rhodes.

Les editores



PRÒXIM NÚMERO DE TEMAS DE PSICOANÁLISIS

En el número 12 de TEMAS DE PSICOANÁLISIS trobareu entrevistes i articles en les seccions habituals. Us avancem el títol dels dos dossiers corresponents a la publicació del proper juliol:
1) TEMAS de Teoria y Clínica: El trauma psíquico hoy
El trauma psíquic ha sigut un tema central en el desenvolupament de la teoria psicoanalítica, en constant debat amb la teoria pulsional. Creiem que pot ser interessant revisar quina es la importància del trauma psíquic amb els coneixements que hem anat acumulant fins avui.
2) TEMAS de Cultura y Sociedad: Música y emociones
Tots sabem de la relació entre la música i les emocions, i volem reflexionar més a fons sobre aquest vincle.
La revista també inclou articles de temàtica lliure en les seves diverses seccions. Us animem a participar-hi amb suggeriments, col·laboracions i articles.

Els editors
 

RESSENYES D'ACTIVITATS

SESSIÓ CIENTÍFICA DE CARME MIRANDA I ANTONIO NADALES
Sobre l'observació de nadons com un element terapèutic

17 de març, seu de la SEP


   Per Antonio Nadales

La psicoanalista de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi Carme Miranda i el psicoanalista de l’Institut de Psicoanàlisi de Barcelona Antonio Nadales van presentar la sessió científica titulada Sobre l’observació de nadons com un element terapèutic el 17 de març del 2016.
La sessió es va centrar específicament en una vessant que habitualment passa desapercebuda en les observacions de nadons i que els autors d’aquest treball han volgut subratllar: la dimensió terapèutica de l‘observació mateixa. Observar la família i el nadó pot contribuir a estimular processos de reflexió dins de la pròpia estructura familiar.
Es va presentar material clínic que il·lustrava el títol del treball. Es tractava d’una observació que es va iniciar en un clima esquizoparanoide cap a l’observador. Amb el pas del temps, es va anar creant un ambient de sinceritat i de confiança cap a la figura de l’observador, i el pares van desenvolupar una identificació introjectiva amb la seva funció que va donar lloc al fet que ells mateixos observessin. Això va contribuir perquè un dels components de la família assistís a un tractament psicoterapèutic.
La sessió científica  va acabar amb un  estimulant debat que va girar al voltant de la noció de terapèutic i dels diferents camps i variables que té qualsevol observació de bebès.



II TROBADA NACIONAL DE PROFESSIONALS, FAMILIARS  I EXMEMBRES DE SECTES
4 i 5 de març, Residència d'Estudiants del CSIC - Madrid


   Per Miguel Perlado

El 4 i 5 de març del 2016, Madrid va acollir la II Trobada Nacional de Professionals, Familiars i Exmembres de Sectes. És una activitat impulsada des del Grup de Treball que Miguel Perlado coordina sobre Derives Sectàries del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) i l'associació AIIAP de familiars i afectats, en la qual desenvolupa tasques de supervisió.
L'embrió d'aquest projecte va començar a gestar-se ja fa uns anys, prenent com referència trobades similars que realitzen col·legues nord-americans i on la particularitat és que es dóna veu tant als afectats com als professionals en un mateix espai. Si bé al nostre país s'havien desenvolupat activitats puntuals al llarg dels últims vint anys, fins al moment no s'havia provat amb una fórmula combinada d'aquest tipus.
L'any passat, ens vam trobar a Barcelona prop d'unes cent persones presentant a més un documental amb finalitats didàctiques que, en aquests moments, és de lliure accés i està disponible en diversos idiomes. En aquesta ocasió, la xifra d'assistents va ser bastant similar i alguns dels temes entorn dels quals es va reflexionar van ser les derives sectàries dins de l'Església Catòlica, així com aquelles altres més relacionades amb preteses noves teràpies o sobre l'anul·lació de la creativitat per part de les sectes.
Si bé aquestes Trobades no són una teràpia de grup, sí que desenvolupen una funció terapèutica, ja que permeten als exmembres sortir de sentiments tan paralitzants com la vergonya, la culpa i l'ostracisme en el qual queden després de la seva sortida del grup. De fet, abans de la jornada de treball pròpiament -que s'organitza a la manera de conferències i debats i que poden presentar tant els professionals com els exmembres o els familiars- va tenir lloc el workshop per a exmembres. Es tracta d'un espai reservat exclusivament a la participació de exadeptes d'una secta, en el qual es treballa la qüestió de la identitat a la sortida d'una secta i la capacitat per imaginar un futur que sobrepassi el dolor del trauma viscut en la relació sectària.
Aquesta II Trobada va permetre evidenciar una vegada més l'enorme complexitat del fenomen així com de les seves manifestacions clíniques. Les propostes actuals són molt més subtils, embolcallades en una seducció multimèdia, prometent una experiència amb un objecte transformacional en el sentit de Bollas que acaba lliscant sinuosament cap a una relació de domini en el dir de Dorey, en la qual es pren el control de la ment de l'objecte mitjançant una utilització massiva de la identificació projectiva i de pràctiques de grup que tendeixen a afavorir l'escissió (horitzontal i vertical) i una idealització extenuant.
El nucli de l'experiència es conforma al voltant d'una relació que busca "sorber el seso", on el inductor d'aquesta sort de folie, assegura tenir un do o unes capacitats extraordinàries i desplega un estil de relació basat en la fascinació i l'obediència cega. Allò que Roy va designar com la "síndrome del pastor", apunta a un vincle adhesiu en el qual un se sent en possessió de la veritat última i l'altre acaba convençut de ser un escollit.
A la sortida, el dolor davant la pèrdua d'aquesta condició tan especial pot ser tan insuportable, alhora que el temor a represàlies per part del grup és tan intens, que molts prefereixen tornar al grup a manera de refugi psíquic. I els que surten, són titllats de mentiders, apòstates, desequilibrats o tantes altres coses més. Per aquest motiu, aquest tipus de Trobades pretenen donar veu i un espai per recuperar el pensament, com una àrea transicional on l'exmembre pugui permetre's imaginar-se novament.
Ja fa uns anys, indicava que una de les vies que ens permeten apropar-nos a la qüestió és prendre en compte la relació de transferència com a unitat relacional de comprensió per entendre altres múltiples situacions d'influència intersubjectiva. El funcionament sectari sembla haver institucionalitzat l'abús "de" i "en" la transferència. En aquest sentit, és el revers de la pràctica psicoanalítica que busca una major integració psíquica i és guiada per una ètica basada en la humilitat i el respecte davant el món intern del pacient.
El problema ja no és tant la influència en si -inevitable d'altra banda entre dos éssers humans-, sinó més aviat la intensitat i finalitat de la mateixa. En les sectes, estimulant pràctiques molt regressives, s'afavoreix un funcionament psicòtic dins del grup, reactivant parts molt arcaiques de la personalitat que lluny de ser contingudes i metabolitzades són capturades per la part perversa narcisista d'aquell que funciona com a inductor, que d'aquesta manera desplega un estil relacional parasitari. O com deia un dels assistents, recordant les paraules de la seva gurú davant algun comportament crític en el passat: "Vostès el que fan és xuclar i xuclar del meu pit, traient-me tota la llet, però després me l'escupen a la cara i per això vostès hauran de pagar espiritualment perquè solament xuclen i xuclen però no digereixen el meu aliment i jo carrego amb tot això...però com que vostès no valoren el que els dono i tan sols saben de la carn i no aprecien el meu aliment espiritual, em pagaran des de la carn: amb els seus diners cada mes".
Les experiències d'aquells que en aquesta Trobada van poder parlar, mostraven la transversalitat del dany, especialment sota la forma d'una violació de la intimitat i graus variables d'abús emocional, físic i/o sexual. Addicionalment, en altres presentacions, es va abordar l'anul·lació de la creativitat per part del funcionament sectari. El pensament simbòlic queda suplantat per un funcionament basat en eslògans, que funcionen com mantres a repetir-se i que lluny de promoure el pensament empenyen cap a una identificació mimètica i un estat mental sectarizat. En conjunt, totes les experiències de vida presentades mostraven el comú denominador del trauma, les seqüeles del qual s'estenen durant anys, però també van parlar de l'esperança i de la llibertat mental recuperada després de l'abandó d'aquest vincle tan addictiu.
Al costat d'altres meses on es van presentar treballs de recerca i es va abordar la qüestió de les repercussions legals, els altres temes que van guiar aquesta II Trobada van ser les derives sectàries en l'àmbit de la psicoteràpia i la situació dels menors sota influència sectària. I és que en els últims anys, comencem a atendre en consulta a "segones generacions", és a dir, fills de pares que van quedar embolcallats per una secta i que van créixer en aquest context relacional. I aquí el problema és major, ja que gran part del treball terapèutic passarà per la construcció d’una ment que ajudi a crear pensaments propis que no van poder mai ser pensats dins del grup, i alhora ajudar al desenvolupament emocional en un escenari mental en el qual l'accés a la triangulació edípica s'ha vist alterat substancialment dins del grup.
Les principals conclusions d'aquesta II Trobada es van concentrar entorn dels següents punts: 1) l'escassa preparació dels professionals en la detecció i l'assistència en temes relacionats amb sectes; 2) la necessitat d'una major sensibilització pública; 3) la necessitat d'una regulació que posi límits al creixement exponencial de pràctiques relacionades amb temes de salut, camp on es detecten nombroses derives sectàries en els últims anys; 4) la necessitat d'una major formació a jutges i fiscals sobre els riscos associats i les transgressions habituals d'aquest tipus de relacions; 5) la desprotecció social que viuen les famílies i els exmembres afectats, i 6) la idoneïtat de trobades com aquestes, on compartir experiències i recursos.



TAULA RODONA DEL DEPARTAMENT D'ANÀLISI DE NENS I ADOLESCENTS
I ARA COM LI DIC..? Com viuen la mort i el dol els infants de 0 a 6 anys... i com ajudar-los

29 de febrer, seu de la SEP


   Per Glòria Zegrí

El Departament d’Anàlisi de Nens i Adolescents (DANA) de la Societat Espanyola de  Psicoanàlisi va organitzar el 29 de febrer del 2016 a la seu de la SEP la Taula Rodona titulada I ARA COM LI DIC..? Com viuen la mort i el dol els infants de 0 a 6 anys… i com ajudar-los.
La Taula Rodona anava dirigida principalment a aquelles persones que treballen amb nens petits i amb les seves famílies en el món de l’ensenyament, el lleure i l’assistència. Hi van participar Itziar Fernández, psicòloga general sanitària, psicoanalista de l’Institut de Psicoanàlisi de Barcelona i autora del llibre El Joan ha mort; Carme Miranda, psicoanalista de la SEP, exdirectora i psicòloga de l’Escola Isabel de Villena de Barcelona on va crear l’equip de Psicologia; i la Dra. Antònia Grimalt, psicoanalista de la SEP i moderadora de l’acte.



D'esq. a dreta: Carme Miranda, Antònia Grimalt i Itziar Fernández

Antònia Grimalt va fer una recensió del llibre d’Itziar Fernández, destacant que l’autora ha sabut integrar creativament la seva vivència i la dels seus pacients nens i adults en un llibre que és un conte i una guia per acompanyar els infants i els adolescents en el dol i la comprensió de la mort. En l’obra es descriuen els canvis que pateix el grup familiar davant d’una malaltia greu ressaltant tres idees clau: escoltar, ser veraç i adequar-se a cada nen o adolescent respectant-ne el ritme i la seva capacitat de digerir la veritat (veritat tolerable).
Carme Miranda va parlar de la mort i de la vida: “Crec que van juntes i pensar en una ens fa associar l’altra perquè en el mateix moment que comença una vida és fa present la mort”. Va referir-se al fet que tots hem tingut una primera experiència de canvi en el mateix moment de néixer i que, més tard, al llarg de la vida, ens trobarem amb altres canvis i situacions, però que el primer el portem tots a dins, forma part de les nostres experiències arcaiques, que no les tenim en la ment amb records i paraules sinó amb sensacions, estímuls, que sempre formaran part del nostre món intern, de la nostra manera particular de ser. Va dir que la mort representa també un canvi desconegut del qual solament en tindrem una única experiència. Ningú ha tornat de la mort i com tot allò que es desconegut fa por i tractem de trobar resposta. Va afegir que els nens, per petits que siguin, ja tenen experiència de la mort i han pogut observar-la. Cap els quatre anys, els nens preguntaran per la mort, sobre què és la mort i què passa. Són preguntes que de vegades resulten difícils de respondre. També va parlar del dol com a procés anímic promogut per la pèrdua d’un objecte, desenvolupant les teories de S. Freud i M. Klein sobre el procés de dol i la seva elaboració. Carme Miranda va aportar la seva experiència a l’escola quan ella n’era psicòloga i directora. Va parlar de la importància de tractar la mort a l’escola quan es donava en un alumne o en el pare d’un alumne. Va mencionar una situació, viscuda per ella i el seu equip, de mort d’un alumne de quatre anys i va explicar com les angoixes i els temors dels pares dels alumnes, companys del nen que va morir, van ser acollides i tractades a les reunions de l’escola de pares.

Per la seva part, Itziar Fernández va tractar la vivència de la mort i el dol en els nens petits: com ajudar-los a elaborar el dol? Com parlar amb ells a casa i a l’escola? En el llibre El Joan ha mort i la guia que hi ha inclosa, Itziar s’adreça a nens, adolescents i adults explicant la malaltia, la mort i el dol d’un familiar proper. La idea principal que ens transmet és que cal donar-los eines per afrontar una experiència que en algun moment hauran de viure. La clau està en una bona comunicació amb els nens i adolescents, en saber transmetre, escoltar i entendre a l’altre.
El tema de la Taula Rodona va despertar molt d’interès i hi van assistir un total de 90 persones. Per part dels assistents, van sorgir preguntes, suggeriments i relats d’experiències viscudes molt interessants. Es va parlar de com tractar des de l’escola la mort d’un alumne o del pare d’algun nen proposant un abordatge basat en el recolzament i acompanyament dels nens; recollint, a través del diàleg, de dibuixos o de cartes, les seves pors i ansietats al voltant de la mort del seu company. També es va preguntar sobre la conveniència o no de fer participar als nens en els rituals funeraris i visites als malalts terminals. La idea principal es va centrar en donar eines als nens que els preparin per a l’experiència i respectar el seu nivell de tolerància. Finalment, es va incidir en l’impacte de la mort en els bebès, un tema que preocupa també els pediatres i que pot semblar difícil de comprendre perquè el bebè no pot expressar-se amb paraules ni recordar conscientment però li queda gravat, d’alguna manera, en el cos com un “trauma preconceptual”.



TROBADA CLÍNICA ANUAL SEP-APM
27 de febrer, seu de la SEP


   Per Glòria Callicó

El dissabte 27 de febrer es va celebrar a la seu de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi la Trobada Clínica Anual entre la SEP i l’Associació de Psicoanàlisi de Madrid (APM). Va començar amb la presentació dels presidents de les respectives institucions Mª del Valle Laguna i Raúl Fernández Vilanova que van donar la benvinguda i van valorar la continuïtat i consolidació d’aquestes reunions conjuntes que impliquen no solament intercanvis científics sinó també institucionals. Es va destacar el fet que les Jornades Clíniques APM-SEP vagin rotant per les diferents ciutats on ambdues societats tenen centres psicoanalítics constituïts o grups de membres. Així, aquestes s’han anat celebrant a València, Sevilla, Bilbao i Barcelona.


D'esq. a dreta: Mª del Valle Laguna i Raúl Fernández

Rafael Ferrer secretari científic de la SEP, va presentar el ponent José Mª Erroteta, membre de l’APM, i al discutidor Guillermo Bodner, membre de la SEP, i va explicar la metodologia que se seguiria. Consistia en què es presentés el cas fent algunes aturades que permetessin al públic exposar les primeres reaccions o impressions sense que ni el presentador ni el discutidor contestessin de moment a aquestes aportacions.
El material presentat per José Mª Erroteta girava al voltant de l’evolució del procés de simbolització d’una pacient amb dificultats importants per simbolitzar, manifestat a través d’una variada simptomatologia fòbica. Al llarg del procés analític es treballen els diferents significats condensats en les fòbies, es dóna lloc a les representacions, es posen paraules i es fan conscients alguns continguts inconscients de les seves pors. 



D'esq. a dreta: Guillermo Bodner, José Mª Erroteta i Rafael Ferrer

La sessió de treball va continuar amb la distribució en grups de tots els participants. Posteriorment, es van posar en coneixement de tots les diferents idees que havien anat sorgint. La trobada es va desenvolupar en un molt bon ambient de treball i va quedar patent el desig de continuar compartint projectes comuns.
L’acte va concloure amb unes paraules dels presidents agraint la participació de tots i recordant que l’any vinent l’activitat es realitzarà a València l’últim dissabte de febrer.



SESSIÓ CIENTÍFICA DE MARIA CRISTINA BETRIAN
Massa enfurismada i anthropos

18 de febrer, seu de la SEP


   Per Maria Cristina Betrian

La psicoanalista de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi Maria Cristina Betrian i Piquet va pronunciar la conferència titulada Massa enfurismada i anthropos a la sessió científica de la SEP del 18 de febrer del 2016.
Va presentar una anàlisi de la pel·lícula Fúria (1936) del director alemany Fritz Lang i d’escenes de la tragèdia grega Oresteïa d’Èsquil (458 a. C.) per mostrar la doble vessant de l’inconscient: l’individual i el col·lectiu i la seva mútua interdependència amb l’objectiu de detectar mecanismes del psiquisme grupal que poden impulsar i arrossegar l’individu a participar en actes violents o, bé, a promoure processos sobre els que es fonamenta la constitució de l’anthropos, l’humà que pot mantenir l’estat de reflexió ‘individuada’ dins dels grups.


D'esq. a dreta: M. C. Betrian i R. Ferrer

L’anàlisi presentada va obrir un viu debat sobre els moviments socials que estem vivint.
L’acte va concloure amb la proposta de la necessitat de realitzar més treball en la línia presentada de diàleg interdisciplinari entre la psicoanàlisi i la realitat social actual.


CONFERÈNCIA D'EILEEN WIELAND
Relacions precoces entre pares i fills. Primera infància

9 de febrer, seu del COPC


   Per Eileen Wieland

La psicoanalista de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi Eileen Wieland va pronunciar el 9 de febrer del 2016 la conferència titulada Relacions precoces entre pares i fills. Primera Infància en el marc del cicle A propòsit de créixer que organitza el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC).
Des d'una perspectiva psicoanalítica, Eileen Wieland va exposar els esdeveniments i vicissituds que sorgeixen quan una parella es transforma en pares.
L'ésser humà per al seu procés d'humanització li és imprescindible i necessari per un temps perllongat la presència d'altres humans. Aquest teixit relacional es va construint segons els avatars dels diferents moments evolutius dels seus membres. Quan un home i una dona es converteixen en pares es mobilitzen aspectes conscients i inconscients en cadascun d'ells. Aquestes circumstàncies impliquen un període de reordenament intern que es traduirà en les relacions amb el futur fill. Per tant, la parentalitat constitueix una de les crisis relacionals en la vida dels humans que per la dependència total del bebè pot accentuar-se.

En la mare es reactiva la seva història familiar, els conflictes no resolts amb els seus pares interns mentre que en el pare s'agrega el fet que en no tenir l'experiència física de la paternitat ha de fer un procés d’ "adopció" del seu fill. La interacció que es desplega amb el naixement d'un fill té la seva ressonància actual i futura en cadascun dels seus membres.
Klein, Winnicott i Bion han estat pioners en ressaltar la importància fonamental d'aquestes primeres interaccions. En el nostre context, el Dr. M. Pérez Sánchez i Núria Abelló van desenvolupar el concepte d'unitat originària per descriure la matriu relacional que permet crear un espai mental necessari per a l'evolució psicològica. El pare en aquesta unitat originària tindrà la funció de facilitar la diferenciació i l'adquisició del sentit de self del nadó.
Es va esmentar així mateix les aportacions de Meltzer al voltant de les funcions primordials del grup familiar en ser aquesta una estructura viva que participa en l'aparell mental de cadascun dels seus membres.
Es van aportar vinyetes clíniques d'observació de famílies amb nadó la qual cosa va permetre un debat sobre diferents aspectes presentats en aquestes vinyetes.



PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JORGE. L TIZÓN
Psicopatología del poder. Un ensayo sobre la perversión y la corrupción
4 de febrer, seu de la SEP


   Per Rafael Ferrer

El 4 de febrer del 2016 es va presentar a la seu de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi -seguint una tradició instaurada els darrers anys- un llibre escrit per uns dels seus membres. En aquest cas es tractava de Psicopatología del poder de Jorge L. Tizón, que va comptar amb la presència a la taula acompanyant l’autor d’Antoni Talarn, professor de psicopatologia de la Universitat de Barcelona, i Rafael Ferrer, secretari científic de la SEP, els quals van glossar diversos aspectes del contingut del llibre.


D'esq. a dreta: Rafael Ferrer, Jorge L. Tizón i Antoni Talarn

El llibre porta el suggestiu subtítol de Un ensayo sobre la perversión y la corrupción, que il·lustra en gran mesura la intenció de l’autor, el qual es pregunta com és possible que en un context de crisi econòmica i de corrupció generalitzada existeixi una aparent manca de resposta del cos social. La resposta i principal hipòtesi del llibre és la consideració del paper destacat que té la “perversió” en l’organització social aportant elements de comprensió des de la psicologia, la psicopatologia i la psicoanàlisi. Al voltant d’aquesta tesi central del llibre es repassen també temes com la política de la por i la psicopolítica de les emocions en el neoliberalisme, el consum sanitari, el rol actual dels mitjans de comunicació, etc.
Tal com palesa el contingut del llibre i es va reflectir en el desenvolupament de l’acte, es tracta d’un exercici necessari però alhora complex d’articulació entre la comprensió psicoanalítica de la ment individual i la del col·lectiu social.
L’acte estava organitzat en col·laboració amb l’Editorial Herder i va comptar amb nombrosa assistència de públic, que va participar activament en el debat que es va produir en acabar les exposicions des de la taula.

 

ELS NOUS VALORS DEL POSTMODERNISME I ALGUNES REPERCUSSIONS PSICOLÒGIQUES

  Per Glòria Callicó


Actualment ens trobem davant d’una mutació sociològica que podem considerar global. Els axiomes del modernisme basats en la tradició i els costums, com ara, Déu està per sobre de totes les coses; la família constituïda per pare i mare; el metge com a única autoritat en salut que decideix, per exemple, si s’han d’administrar les vacunes a la població infantil, etc. tendeixen a quedar relegats i són substituïts per altres valors propis de l’època postmoderna. Així, en altres canvis, ara hi ha una varietat de pares que reivindiquen el dret a decidir de si volen o no vacunar els seus fills.  
Algunes característiques del postmodernisme des d’un punt de vista sociològic són: una major permissivitat en l’educació i en les normes; una gran influència dels mitjans de comunicació; una economia de consum que fomenta una gratificació immediata, i una existència efímera de les coses. Aquesta última la veiem condicionant la vida de les persones. Abans gairebé tot era per tota la vida: el treball, la parella, la casa... En canvi, en l’actualitat el més freqüent és canviar de treball diverses vegades, fins i tot, de professió, de parella, de vivenda, etc. Això comporta que la persona disposi d’una sèrie de recursos per afrontar els canvis, les pèrdues i l’ansietat que se’n deriva d’aquests. 
Neixen nous valors: la permissivitat, la uniformitat, la iniciativa, l’experimentació, la innovació, la positivitat i la transparència. Aquests valors en si mateixos poden reforçar actituds de superació i confiança en un mateix i en l’entorn però també poden propiciar lectures superficials que justifiquin actituds pocs reflexives amb les consegüents repercussions psicològiques. Així quan la positivitat s’aplica a les relacions, implica que aquestes han de donar confort i no han causar ni dolor ni patiment, que són entesos com negatius i comporten que no és fàcil assumir que necessitem a l’altre i, per tant, que ens dolgui la separació. Sentir-se independent en aquest context postmodern té un matís pejoratiu en tant que un se sent vulnerable en front a l’altre. Com a conseqüència, la màxima aspiració pot ser aconseguir una independència emocional. Aquesta independència emocional és entesa freqüentment com poder viure el sexe sense gelosia, mantenir relacions lliures sense compromís i la indiferència com a protecció a les decepcions i als propis sentiments, tal com aconsellen alguns llibres d’autoajuda que estan a la llista dels més venuts, una fugida cap endavant en recerca de vivències immediates que substitueixen les experiències emocionals on l’altre pot adquirir importància en la vida d’un. Això, per suposat, no ajuda a tenir tolerància ni recursos enfront de situacions conflictives. Però a més a més, quedar-se només amb la lectura de la positivitat implica perdre’s una part de les relacions. Tenir por al patiment pot implicar perdre també passió, i témer el compromís pot conduir a quedar-se a un nivell de relació molt superficial.
Aquest tipus de relacions tant superficials pot afavorir un buit de sentit perquè es valoren principalment les qualitats externes en lloc de les internes. Això pot fomentar un tipus de funcionament mental superficial que en psicoanàlisi es denomina bidimensional o “com si” basat en una sobrevaloració de les aparences i la conducta superficial de l’altre més que no dels seus estats o atributs. La relació amb l’altre és de superfície a superfície. No hi ha interiorització perquè per interioritzar es necessita una distància suficient respecte a l’altre, que permeti pensar sobre aquest, mentre que en aquest funcionament solament pot emergir un pensament molt concret. Exemples de funcionament “com si” els veuríem en els alumnes que quan han de realitzar un treball es limiten a fer uns quants “talla i enganxa” dels articles consultats a la web però sense cap procés d’abstracció ni elaboració pròpia, cosa que requeriria molt més temps, esforç, dedicació i maduració; o bé, creure’s que solament per treure’s un títol ja són coneixedors de la matèria i poden treballar com a professionals d’un dia per l’altre. Aquesta falta d’interiorització comporta també una precarització del vincle, no sentir-se suficientment connectat i limitat, i pot provocar la recerca frenètica de “l’altre” capaç  de sostenir i donar coherència a la personalitat. Això exposa a l’individu a caure en situacions d’addicció: droga, joc, xarxes socials o grups sectaris.
Davant de tots aquest canvis de la societat postmoderna, moltes persones poden requerir ajuda professional. La psicoanàlisi pot ajudar en aquest procés de reflexió i de maduració. Els psicoanalistes intentem que el pacient pugui fer en l’aquí i ara de la sessió aquest procés; crear un espai mental intern; afavorir la possibilitat de mentalització, i capacitar-lo per a una visió interna. Això requereix un temps ja que no es tracta que el pacient s’emporti un “talla i enganxa” de la sessió sinó de crear una base estructural en la seva organització de pensament i en la seva gestió de les emocions que li puguin servir de model tant per sí mateix como per a relacionar-se amb els altres en el futur.

SOCIETAT ESPANYOLA DE PSICOANÀLISI - SEP
Fundada el 1959
Component de la International Psychoanalytical Association - IPA
Fundada el 1910


www.sep-psicoanalisi.org

 

Copyright © 2016 SOCIETAT ESPANYOLA DE PSICOANÀLISI - SEP, Tots els drets reservats
Carrer Alacant 27, entresòl C - 08022 Barcelona

Si us plau, no respongueu aquest correu
em vull donar de baixa
 






This email was sent to <<Correo electrónico>>
why did I get this?    unsubscribe from this list    update subscription preferences
SOCIETAT ESPANYOLA DE PSICOANÀLISI - SEP · Carrer Alacant 27, entresòl C · Barcelona, 08022 · Spain

Email Marketing Powered by MailChimp