Copy

SOCIETAT ESPANYOLA DE PSICOANÀLISI - SEP
www.sep-psicoanalisi.org

 

NEWSLETTER SEP
Hivern 2015

 

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA SEP


Benvolguts/des,
De vegades les institucions, com les persones, viuen estats d’ànim relacionats amb moments àlgids que travessen. El passat 14 de febrer va ser un d’aquests moments: la Societat Espanyola de Psicoanàlisi va celebrar un Acte d’Homenatge a qui va ser un dels seus fundadors i membre destacat, Pere Folch Mateu, mestre de psicoanalistes, enamorat de la paraula i de la seva música.
En l’acte es van recrear moments de la seva vida i es van crear obres en record seu, musicals i poètiques, per part d’Esperança Castell, Jaume Aguilar i Jordi Sala. Aquest recrear i crear és una part essencial de la tasca del psicoanalista i ens agradaria pensar que en la nostra activitat com a societat -tant cap a fora com cap a dins- també som capaços de mantenir aquest vincle amb el passat, el present i el futur de la psicoanàlisi.
Aquesta nova edició de la Newsletter dóna notícia de la nostra activitat passada i futura. Espero que novament hi pugueu copsar la coherència entre d’allà on venim i cap a on volem anar com a institució.      



Rafael Ferrer
 

CALENDARI D'ACTES

DIMECRES 25 DE MARÇ
SESSIÓ CLÍNICA OBERTA
El llistat d’ítems en Salut Mental (LISMEN), un instrument d’exploració i detecció del risc d’alteració dels vincles a la infància i a l'adolescència

Ponent: Jordi Artigue
Coordina: Neri Daurella
19:30h - Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC)
En col·laboració amb
la Secció de Psicologia Clínica i de la Salut del COPC
Acte gratuït

Inscripció

DIJOUS 16 D'ABRIL  
SESSIÓ CIENTÍFICA OBERTA
Arte para dar cuenta del dolor del pasado

Ponent: Rosa Velasco
20:30h - Seu de la SEP
Acte gratuït
S'obrirà inscripció


DIJOUS 7 DE MAIG
PRESENTACIÓ LLIBRE
Familia y Psicosis: Cómo ayudar en el tratamiento, de JORGE L. TIZÓN 

Intervenen: Jordi Artigue, Mark Dangerfield, Toni Talarn i l'autor
20:30h - Seu de la SEP
Acte gratuït
S'obrirà inscripció


DIVENDRES 15 DE MAIG 
XIII DEBATS DE LA SEP
La saviesa dels mites

Presentació: Assumpció Luengo
Representació teatral de l'obra SÍSIF d'Arnau Vilardebò
Taula de debat: Jaume Almirall i José Luis Lillo
Modera: Glòria Zegrí
Cloenda: Rafael Ferrer
19:30h - Espai Francesca Bonnemaison - Sala "La Cuina", Barcelona

Inscripció

DIJOUS 21 DE MAIG 
SESSIÓ CIENTÍFICA OBERTA
El embarazo origina cambios en la estructura cerebral de la madre: estudio de resonancia magnética en humanos
Ponent: Erika Barba-Müller
20:30h - Seu de la SEP
Acte gratuït
S'obrirà inscripció


DISSABTE 20 DE JUNY
COL·LOQUI AMB JOHN STEINER
Sobre el seu llibre Seeing and Being Seen, traduït al català amb el títol Veure i ser vist
10:00h
S'obrirà inscripció



Podeu consultar els actes interns aquí
 
 

RECORDANT PERE FOLCH MATEU

El passat 14 de febrer vam recordar Pere Folch Mateu (1919-2013) en un Acte d’Homenatge al Casal del Metge de Barcelona, organitzat conjuntament amb la família. Home savi, generós i compromès; lluitador infatigable i convençut; apassionat per múltiples causes; psicoanalista destacat i un dels fundadors de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi.

Durant l’acte s’hi van evocar diversos aspectes lligats a la personalitat d’aquest metge eminent, que va fer de l’ús de la paraula i de la seva potència evocadora una eina essencial tant en el tractament dels pacients, com també al llarg de la seva activitat com a traductor al català d’obres psicoanalítiques i com a impulsor d’iniciatives culturals lligades a la nostra llengua, tals com la creació de la Revista Catalana de Psicoanàlisi. La seva tasca incansable com a psicoanalista el va dur igualment a promoure actes amb personalitats de disciplines properes (lingüistes, filòsofs, literats, homes de teatre) com els “Debats a la cruïlla del símbol” en l’àmbit de la Universitat de Barcelona.

      
Jordi Sala                                                                          D'esq a dreta: E. Castell i A. Ponces
 
       
Família de Pere Folch                                                     Marc Sumsi

La creativitat, la música, la poesia i les imatges juntament amb les paraules van constituir l’eix de l’homenatge. Es va interpretar una composició poeticomusical creada per a l’ocasió, amb text de Jordi Sala i música de Jaume Aguilar. La poesia In memoriam escrita i recitada per Esperança Castell va constituir un altre moment destacat així com la interpretació al violoncel d’un Preludi de Bach a càrrec de Laura Folch.

      
Espai poètic amb interludis musicals                         Laura Folch

També es van recordar diferents aspectes i moments de l’activitat professional de Pere Folch com, per exemple, la seva dedicació a la formació de psicoterapeutes; l’activitat en favor de l’assistència pública de qualitat; l’atenció a la psicosi; a la vellesa, etc. A les intervencions d’Elena Fieschi, Josep O. Esteve, Mª Teresa Miró Coll, David Clusa i Jordi Font hi van succeir les paraules del nombrós públic assistent.

      
J.Font, D.Clusa, E.Fieschi, MªT.Miró i J.O.Esteve      Públic

Les imatges de Pere Folch en una entrevista televisada que li va realitzar Montserrat Roig a finals del anys 70 van suposar un contrapunt especialment emotiu en el desenvolupament de l’acte, que es va cloure amb les paraules d’agraïment de diversos membres de la família.

Des de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi no oblidarem mai el seu mestratge: un mestre de mestres i un gran company.
 

Rafael Ferrer
Fotografies: Carme García
 

EDICIÓ D'HIVERN DE LA REVISTA CATALANA DE PSICOANÀLISI 

Aquest volum de la Revista Catalana de Psicoanàlisi és un número especial d’homenatge a Pere Folch, mestre de tots nosaltres, de diverses generacions de psicoanalistes i psicoterapeutes. La seva pèrdua ens ha deixat orfes però amb una rica herència emocional i de coneixement.

“Un mestre no és aquell que ens imposa el seu saber, sinó qui ens obre la porta de la pròpia vida. (…) Un mestre ho és pel que sap, però sobretot perquè fa possible el saber. Els vertaders mestres, doncs, acompanyen, però no tutelen, i finalment ens alliberen de tota dependència cap a ells i cap a qualsevol altra instància de poder”.
(Marina Garcés, Ara, 08/06/14)

Comptem  amb les aportacions de diversos autors que han tingut relació amb Pere Folch i que han volgut oferir-nos els seus treballs de forma especial per a aquest volum. Com podreu veure, és un número ric en pensament científic, nostàlgia, presència i emoció. Hi hem inclòs un dibuix de Pere Folch fet per Elena Fieschi i el poema que li ha dedicat Esperança Castell, il·lustrat amb una aquarel·la d’Anna Romagosa.

Michael Feldman ens presenta un article clínic inèdit. Mostra un context on no resulta fàcil per a l’analista trobar el llenguatge adient per a comunicar amb el pacient i per a pensar la relació amb ell.

Antònia Grimalt recupera un projecte que havia partit d’una proposta de Pere Folch i Terttu Eskelinen i escriu sobre Trasformacions en “O” en Bion i els espectres de quantitats desaparegudes”, relacionant les aportacions de Bion amb la crítica que feia Berkeley a la teoria de les fluxions de Newton.

Jordi Sala explora la relació entre l’experiència poètica i l’experiència psicoanalítica en un article que intercala poemes i reflexions.

Jonh Steiner ens ha permès publicar Millora i torbament per la tendresa, un capítol del seu llibre Seeing and Being seen, que aviat apareixerà publicat en català (traduït per un equip de companys de la SEP i pel mateix Dr. Folch), en el qual analitza les inquietuds i reptes dels pacients a mesura que comencen a emergir de la protecció dels replegaments psíquics.

Mabel Silva ens ofereix una acurada revisió sobre alguns dels articles publicats per Pere Folch. Inclou, entre altres, treballs que parlen de dinàmica de grups, enactament, escissió, contenció i canvi psíquic.

Guillermo Bodner, en un treball que integra aportacions molt interessants d’algun autor poc conegut com Sapisochin, ens parla del procés de simbolització en la transferència. Comenta alguns conceptes relacionats amb el no conegut, que considera el punt de partida dels processos simbòlics.

Salomon Resnik ens ha ofert el primer capítol del seu llibre Metafísica del maquinisme, on ens parla de les seves motivacions i experiència en el tractament de l’autisme infantil i de la psicosi.

Jaume Aguilar recull algunes aportacions a la música des del camp psicoanalític, especialment la importància de la vida sensorial primitiva per al procés de formalització progressiva de l’obra musical.

Enric Larreula ens parla de les respostes emocionals a la situació de substitució lingüística que afecta la llengua catalana: com es pateix per una llengua que recula i quines són les conseqüències d’aquest “dolor de llengua”.

Mª Jesús Buxó ens ha enviat un treball nou que explora la influència de les noves tecnologies en la sexualitat i en les relacions interpersonals. Els avenços tecnològics, bio, nano i robòtics, impacten profundament en la concepció de la vida, la identitat i les relacions humanes.

A Recordant Pere Folch Carme Vilaginés i Valentín Barenblit ens parlen de la relació que van tenir amb ell, i Elena Fieschi reflexiona a l’entorn de la seva experiència de la llengua i la psicoanàlisi.

A Obituari trobareu les paraules que Rafael Ferrer, president de la SEP, ha escrit en memòria d’Antoni Bobé.
 

Les editores
 

DESTACATS

ANTONIO PÉREZ SÁNCHEZ PUBLICA EL LLIBRE
IL COLLOQUIO IN PSICOANALISI E PSICTOTERAPIA

L'obra és la traducció a l'italià de la versió anglesa Interview and Indicator in Psychoanalysis and Psychotherapy
Més informació aquí

L'autor també ha publicat un article sobre el temps en el procés psicoanalític a la revista Psicoanalisi de l'Associació Psicoanalítica Italiana
Més informació aquí
 

RESSENYES D'ACTIVITATS

SESSIÓ CIENTÍFICA DE PILAR TARDÍO
REFLEXIONS DES DE LA PRÀCTICA CLÍNICA: LA CURA PSICOANALÍTICA, PRENDRE CURA DEL PACIENT, LA PSICOANÀLISI... CURA?


   Per Pilar Tardio


El dijous 19 de febrer, la Dra. Pilar Tardio Abizanda, psiquiatra i psicoanalista de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, va presentar en sessió científica el treball Reflexions des de la pràctica clínica: la cura psicoanalítica, prendre cura del pacient, la psicoanàlisi... cura? L’acte va ser presentat i moderat per la secretària científica de la SEP, la Dra. Llúcia Viloca.
Després de la introducció, que va tractar sobre la relació entre psiquiatria i psicoanàlisi, es va presentar material clínic d’un pacient en tractament psicoanalític de quatre sessions per setmana amb les reflexions teòriques que donen suport durant el procés, a comprendre o a seguir de més a prop l’evolució del cas, tan complex com interessant, des del punt de vista de la psicopatologia. Una vinyeta clínica d’una jove adolescent en situació de crisis va il·lustrar l’eficàcia d’una intervenció breu, basada en la connexió emocional, en facilitar l’elaboració de l’experiència traumàtica que havia desencadenat la descompensació.



D'esq a dreta: P. Tardio i Ll. Viloca 

La sessió va ser interna i hi van assistir un ampli nombre de membres de la SEP a més d'alguns convidats que van mostrar un viu interès pel treball. Van participar activament en la discussió del material clínic aportant noves perspectives, preguntes i aclariments en un ambient càlid i distés que sempre és un bon estímul pel pensament.     


SESSIÓ CIENTÍFICA D'ANTÒNIA LLAIRÓ I NEUS GARCÍA
PSICOTERÀPIA MARE ADOLESCENT I BEBÈ.
RECONSTRUINT LA RELACIÓ TRIÀDICA


 Per Antònia Llairó


La psicoanalista de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi Antònia Llairó i la psicòloga clínica Neus García Guerra van presentar el 15 de gener a la seu de la SEP la sessió clínica oberta Psicoteràpia mare adolescent i bebè. Reconstruint la relació triàdica.
Van presentar l'estudi del cas de psicoteràpia d'una mare adolescent de 17 anys amb la seva filla de 15 mesos per part de les dues terapeutes, amb les reflexions que havien suscitat en elles aquest cas portat en coteràpia.


D'esq a dreta: N. García, A. Llairó i Ll. Viloca 

Els assistents van mostrar-se interessats en l'exposició. A continuació es va obrir un debat viu i intens al voltant de poder identificar els elements terapèutics, i també de la vivència emocional i l’abordatge tècnic de la coteràpia. Es van tractar els aspectes transferencials i contratransferencials en el procés, en relació a la presència paterna i en com es podia entendre la construcció de la relació triàdica.
Dins el camp d'aplicacions de la psicoanàlisi a la xarxa pública de salut mental va despertar també interès la coordinació, la intervenció en xarxa i la seva complexitat.



SESSIÓ CIENTÍFICA DE GUILLERMO BODNER
L'OBJECTE CONGELAT.
DIMENSIÓ INTRAPSÍQUICA I INTERSUBJECTIVA DE L'IMPASSE


 Per Guillermo Bodner

El dijous 20 de novembre del 2014 el Dr. Guillermo Bodner, psicoanalista de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, va presentar a la sessió científica de la SEP el treball titulat L'objecte congelat. Dimensió intrapsíquica i intersubjectiva de l'impasse.
En aquest treball s'exposen algunes dificultats que alenteixen el procés d'anàlisi fins a arribar a un impasse. El títol assenyala que en el nucli del sistema defensiu d'alguns pacients es troba un objecte que anomena "congelat" a causa de: la seva rigidesa; per sostenir-se en un clima afectiu fred; per conservar intactes les qualitats de l'objecte i que perd fugaçment la seva rigidesa quan les emocions càlides passen les defenses. La qüestió és discernir si ens trobem amb dificultats del pacient o amb la nostra incapacitat per ajudar a desencallar el procés. Tant la patologia del pacient com desencerts en la nostra interpretació tenen un paper important.


Accediu a la ressenya completa aquí


XXIX JORNADES DE LA REVISTA CATALANA DE PSICOANÀLISI
DEL PLOR DEL BEBÈ A LA CRISI ADOLESCENT 


   Per Antònia Llairó

El 15 de novembre del 2014 es van celebrar les XXIX Jornades de la Revista Catalana de Psicoanàlisi a l’Auditori del CosmoCaixa de Barcelona, on vàrem tenir el plaer d’escoltar i pensar amb Montserrat Guàrdia i Marie Rose Moro sobre els trastorns psicopatològics a la primera infància i les seves expressions en l’adolescència, amb referències als punts en comú i a l’abordatge terapèutic.


D'esq a dreta: A. LLairó, M. R. Moro, M. Guàrdia i I. Laudo

Les ponents van parlar amb gran sensibilitat des de la seva àmplia experiència clínica, entrellaçant les seves pròpies reflexions amb referències a altres autors, evocant aplicacions directes a les situacions clíniques i, al mateix temps, movent-nos contínuament a interrogar-nos sobre la teoria i la tècnica.



L’auditori es va mostrar implicat i participatiu, fet que va contribuir a crear un bon
clima i debat.

Accediu a la ressenya completa aquí


TAULA RODONA DEL DANA
CREIXEMENT I SEXUALITAT EN L'ADOLESCÈNCIA


   Per Sacha Cuppa

El 3 de novembre del 2014 el Departament d'Anàlisi de Nens i Adolescents (DANA) de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi va organitzar una taula rodona titulada Creixement i Sexualitat en l'Adolescència. La taula va ser moderada per Sacha Cuppa, psicoanalista de la SEP, i va comptar amb la participació d'Anna Romagosa, psicoanalista de la SEP, i la Dra. Rosa Ros i Rahola, metgessa i exdirectora del Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat de Barcelona, un servei de referència per ajudar els joves a entendre la sexualitat.


D'esq a dreta: A. Romagosa, R. Ros i S. Cuppa

En l'obertura de la trobada, Sacha Cuppa va llegir uns versos del poeta bengalí Tagore de la seva obra “Ocells Perduts”, que diuen: "Agraeix a la flama la seva llum, però no oblidis el peu del llum d'oli que pacient la sosté". Amb aquesta cita assenyalava la importància que tenen per a l'adolescent l'entorn social i relacional per sostenir la flama i vitalitat que emergeix amb tota la seva esplendor en aquesta etapa de trànsit entre una infància que acaba i una d’adulta que comença.

Accediu a la ressenya completa aquí
 

ENTREVISTES

MEMBRES DE LA SEP AMB CÀRRECS A LA IPA
 

ANTONIO PÉREZ SÁNCHEZ

MEMBRE DEL COMITÈ ASSESSOR (SPONSORING COMMITTEE) PER AL GRUP D'ESTUDIS DE PORTUGAL

En què consisteix la seva tasca?
Aquest Comitè Assessor té la finalitat d'ajudar a un grup d'analistes a aconseguir l'estatus organitzatiu i de formació requerit per la IPA per arribar a formar part d'aquesta com a Societat component. Supervisa les funcions organitzatives i de formació de psicoanalistes: pla d'estudis, acceptació de nous candidats, evolució de la formació d'aquests, etc.

Què li suposa haver estat nomenat per la IPA per a aquest càrrec?
Aquest nomenament, per part del president de la IPA, suposa per a mi una doble satisfacció, tant personal com també com a membre de la SEP, ja que implica un reconeixement més, a nivell internacional, de la nostra societat a través dels seus membres.

 

ESTER PALERM

MEMBRE PER EUROPA DE
WOMEN AND PSYCHOANALYSIS COMMITTEE (COWAP)


 

En què consisteix la seva tasca?
Col·laboro en la gestió de la Comissió, que té com a objectiu l’estudi de les relacions entre homes i dones; la masculinitat i la feminitat; la identitat i la diversitat sexual. Entre les meves funcions, també hi ha promoure i difondre les activitats; i afavorir els intercanvis del grups de COWAP d’Europa, Nord-amèrica, Llatinoamèrica i els països emergents de l’Est. A més, sóc l’editora de la Newsletter de COWAP.
 

Què li suposa haver estat nomenat per la IPA per a aquest càrrec?
Representa un nou repte a nivell internacional, quant a la responsabilitat que comporta formar part de la gestió d’una de les Comissions de la IPA més actives. També suposa un reconeixement personal al meu compromís amb aquest Comitè i amb la psicoanàlisi, després d'anys de participació com a representant de COWAP per la SEP.
 


GUILLERMO BODNER

REPRESENTANT PER EUROPA
EN EL COMITÈ ÈTIC

En què consisteix la seva tasca?
L'objectiu d'aquest Comitè és estudiar els casos que li són sotmesos a la seva consideració i que puguin contravenir les normes ètiques en l'exercici de la nostra professió com a psicoanalistes.
 

Què li suposa haver estat nomenat per la IPA per a aquest càrrec?

Representa un reconeixement tant a nivell personal com per a la nostra Societat. Però al mateix temps, una alta responsabilitat a causa de complexos problemes que es plantegen en la formació de candidats, la promoció del mebres i el respecte cap als nostres pacients i entre col·legues, el que exigeix una actitud responsable i serena.
 

MOMMY, EL TDAH A LA GRAN PANTALLA

   Per Marta Areny

En el context actual tant procliu a sobrediagnosticar TDAH, "Mommy" obre una porta a la sensibilització social respecte a aquest diagnòstic clínic. A l’inici de la pel·lícula, el jove director Xavier Dolan posa en avís que en una fictícia reforma sanitària al Canadà hi haurà una llei on els pares tindran dret legal i moral d’ingressar el seu fill a un centre hospitalari, sense tràmits legals, quan aquest representi un perill físic, psicològic o econòmic.

"Mommy" és Diane Despres, una dona vídua amb una personalitat  “com si”, límit, que després de la mort del marit ha d’afrontar difícils situacions personals, que li comporten també un canvi dràstic de nivell social.  Amb la pèrdua del pare i del canvi de vida, el fill adolescent Steve actua amb conductes antisocials i agressives per les quals el diagnostiquen de TDAH. Recorre diversos centres educatius i reformadors. Quan l’expulsen del darrer internat, la mare ha d’ocupar-se d’ell les 24 hores, cosa que li fa perdre la seva ja precària feina. El sistema social i educatiu, que indirectament també la desprotegeix a ella, li dóna com a darrera possibilitat que quan el noi compleixi 16 anys el pugui ingresar en un centre, acollint-se a la llei anunciada anteriorment.

Steve, un adolescent immadur emocionalment, incapaç de diferenciar-se d’una mare que és alhora impenetrable, actua el seu dol amb hiperactivitat, manca d’atenció i dificultats evidents de mentalització. Intenta tirar endavant sense èxit: busca la figura del pare -en fotografies, música, roba, models de comportament- que li permetin una identificació; també cerca sensacions físiques dràstiques, com una manera d’enfortir-se. El director mostra un noi amb desitjos de “trobar la manera” -tot i que inadequada i gens exitosa- de “sobreposar-se” per no caure en l’espiral de confusió i ràbia. I ens mostra també com cada crisi d’Steve està precedida per una intervenció de la mare que l’ataca, culpabilitza, responsabilitza en la que projecta la seva, també poca, capacitat mentalitzadora.

La medicació pel TDAH juga un paper important: per a ell és la invalidesa i la desconfiança cap a les seves capacitats. Per a la mare, la salvació i contenció que ella no pot donar i que, a més, la protegeix davant la por que li provoquen els descontrols del seu fill.

L’intent de convivència entre ells dos és difícil fins que entra en joc la veïna Kyla, introvertida, inhibida però amb molta tendresa i bon contacte emocional. Amb la seva capacitat de reflexió, contenció i la seva preparació professional, s’inicia una relació triangular que ajuda ambdós -el noi i la mare- a anar mentalitzant aspectes que han quedat actuats entre ells.

La pel·lícula incideix en què el TDAH d’Steve neix d’un nucli amb poca o nul·la capacitat especular: d’una mare narcisista amb actitud desafiant; d’un context afectiu amb poca atenció durant la infància, de manera que els vincles que permeten conformar la seguretat haurien quedat malmesos. En un moment de la història la mare diu: “Ens estimem. L’únic que sabem fer és estimar-nos”, però s’entén que és un amor indiferenciat i narcisista. D’aquesta manera, Dolan relaciona l’anomenat TDAH del noi amb el tipus de relació amb la mare (pares) i, fent-ne befa, dóna la solució per treure’s del davant el problema. Un problema (fill) on la mare (pares) projecta i responsabilitza de tot el dolent, incòmode i difícil de pensar, fins a arribar a l’extrem absurd. Socialment, la subjecció a la força (ingrés hospitalari) i la medicació són les úniques armes per tractar d’aconseguir el que la manca de comunicació no ha pogut generar.
 
El director juga amb el ràtio visual de la càmera per expressar sensacions: fa servir un format més reduït que l’habitual (1:1 enlloc de 4:3) per fer-nos sentir aquesta sensació d’ofegament emocional que viu el noi. Però hi ha un moment de clímax a la pel·lícula en què Steve esbatana la pantalla fins a l’habitual format panoràmic, amb un gest bell, lluminós i musical (sona "Wonderwall",  que parla de dificultats, d’esperances i de salvació) permetent que l’espectador aspiri, també àmpliament, a la descompressió emocional. Tot i ser un miratge, és el moment més potent i de confiança en la recuperació.

"Mommy" és la cinquena pel·lícula del canadenc Xavier Dolan i va rebre el Premi del Jurat al Festival de Cannes 2014.

 

SOCIETAT ESPANYOLA DE PSICOANÀLISI - SEP
Fundada el 1959
Component de la International Psychoanalytical Association - IPA
Fundada el 1910


www.sep-psicoanalisi.org

 

Copyright © 2015 SOCIETAT ESPANYOLA DE PSICOANÀLISI - SEP, Tots els drets reservats
Carrer Alacant 27, entresòl C - 08022 Barcelona

Si us plau, no respongueu aquest correu
em vull donar de baixa