Copy
NEWSLETTER PRIMAVERA 2017
 

NEWSLETTER SEP

Primavera 2017


SALUTACIÓ DE LA PRESIDENTA DE LA SEP
Benvolguts/des,

Desitgem comunicar-vos en primer lloc que la SEP ha posat en marxa la seva nova web. Té una estructura renovada que fa més àgil i accessible la recerca d'informació. A més, ofereix una imatge visual més actualitzada i moderna de l'organització i dels seus continguts, que complementa el nou logotip de la societat que ja es va presentar públicament a l'acte d'inauguració del curs 2016-17. Us convidem a navegar-hi!

La principal novetat dels seus continguts és la creació del Premi Júlia Corominas. La junta directiva ha creat aquest premi en homenatge a la Dra. Corominas, cofundadora de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, pels seus valuosos estudis i publicacions sobre el desenvolupament primerenc i el psiquisme primitiu. El premi té com a objectiu estimular els desenvolupaments i investigacions en relació al psiquisme primitiu en nens, adolescents i adults des de la perspectiva psicoanalítica, i es dirigeix a professionals de la salut mental de la península ibèrica. La convocatòria de la 1a edició està oberta des de l’1 d’abril. En aquesta mateixa Newsletter hi llegireu més informació al respecte.

Així mateix, tant a la nova web com al programa d'activitats que segueix a continuació, trobareu una interessant i atractiva oferta d'activitats científiques que esperem que siguin del vostre interès.
 

 

Mª del Valle Laguna
CALENDARI D'ACTES

DIJOUS 20 D'ABRIL
SESSIÓ CIENTÍFICA D'ASSUMPCIÓ SORIANO. EQUIP DE L'HOSPITAL DE DIA PER A ADOLESCENTS DE SANT PERE CLAVER FUNDACIÓ SANITÀRIA
Recursos que calen per atendre adolescents amb patologia greu
20:30h - Seu de la SEP - Gratuït
Aquesta sessió s'emmarca dins el cicle La mirada psicoanalítica fora del divan

Inscripció

DIVENDRES 19 DE MAIG
SESSIÓ CIENTÍFICA D'ALBERTO CARRIÓN (APM)
La identitat del psicoanalista de nens. La seva aportació a la comprensió psicoanalítica d'altres pacients
19:30h - Seu de la SEP - Gratuït - Cal inscripció

Podeu consultar els actes interns aquí
ESTRENEM WEB! DESCOBRIU-LA!

Ens plau anunciar-vos que a partir d’ara disposem d’una nova web.
Una nova eina de comunicació de la societat, renovada i actual tant en la presentació dels continguts com en la seva imatge.
Una nova web molt visual on podeu navegar i accedir a tot allò que us interessi de manera fàcil i ràpida.
PRESENTS A LES XARXES SOCIALS

La SEP és a FACEBOOK amb l’objectiu de promocionar les activitats de la Societat i estendre la nostra presència a entorns professionals més amplis.

També tenim un canal de YOUTUBE on hi trobareu els diversos actes que organitzem d'interès general.
PRIMERA EDICIÓ DEL PREMI JÚLIA COROMINAS

En homenatge a la cofundadora de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, la junta directiva de la SEP ha creat el Premi Júlia Corominas amb l’objectiu d’estimular noves aportacions i investigacions en relació al psiquisme primitiu en nens, adolescents i adults des de la perspectiva psicoanalítica.
 
La convocatòria per a la presentació dels treballs per a la 1a edició del premi ja està oberta i conclou el 30 de setembre.
Hi poden participar estudiants i professionals en salut mental d’orientació psicoanalítica de la península Ibérica.
 
A la web hi trobareu les bases del premi i tota la informació al respecte.
NÚMERO D'ESTIU DE TEMAS DE PSICOANÁLISIS

El proper número, que sortirà el juliol, comptarà amb els dos dossiers que elaborem periòdicament. El de Teoría y Clínica tractarà de l’assetjament, sobretot escolar, amb la finalitat de trobar elements que ens ajudin a la comprensió d’aquesta problemàtica, tant des del punt de vista de la víctima com de l’assetjador. El dossier de Cultura y Sociedad du el títol ¿Por qué la guerra?, inspirat en la correspondència que va tenir lloc el 1932 entre A. Einstein i S. Freud, a iniciativa del primer, en un moment en que la ideologia feixista s’anava fent cada cop més present i feia témer al físic alemany una nova guerra mundial.

Hi trobareu també les seccions habituals. Destaquem una entrevista amb la Dra. Anne Álvarez, psicoterapeuta consultora de nens i adolescents, ex-directora del Servei d’Autisme de la Unitat de Nens i Famílies de la Clínica Tavistock de Londres.

Així mateix, destaquem l’apartat Artículos, on recollim les aportacions de diferents autors. Agraïm la col·laboració de tots ells i la dels autors que contribueixen amb els seus articles a cada dossier.

També us volem fer saber que un equip especialitzat està treballant en un nou disseny de la web de TEMAS DE PSICOANÁLISIS, tant pel que fa a l’actualització del sistema intern com en la imatge de la revista.
 
Els editors
UN ESTUDI DE BARCELONA SOBRE LA INTERVENCIÓ EN EMBARASSADES AMB RISC D'ANSIETAT I DEPRESSIÓ REP UNA BECA DE LA IPA

L’Associació Psicoanalítica Internacional (IPA) ha atorgat una beca a l’estudi The impact of an intervention in parenting in Primary Health Care for pregnant women at risk of anxiety and depression: development of maternal representations and the mother-baby relationship en la seva convocatòria de propostes de recerca 2016.

L’estudi és el fruit de la col·laboració de l’EAP Roquetes-Canteres i Bruc Salut amb el suport institucional de la SEP i del Grup de Recerca Parella i Família, dirigit per Carles Pérez Testor (URL), i el suport metodològic de Mª Teresa Anguera de la UB.

L’equip investigador de Bruc Salut està format per Antònia Llairó, Marta Gomà i Tuulikki Trias, essent mentora Joana Mª Tous i consultors Francisco Palacio-Espasa i Nathalie Nanzer de l’Escola de Ginebra, conjuntament amb metges de família, treballadora social, pediatres i infermeres de l’EAP Roquetes, i llevadores de l’ASSIR del SAP Muntanya, essent Xavier Blancafort el referent de l’EAP per al projecte.

Aquesta beca encoratja l’equip a continuar el treball que va iniciar fa 3 anys al barri de Roquetes de Barcelona i vol agrair tot el suport i col·laboració que està fent possible el seu desenvolupament.
ERIKA BARBA-MÜLLER I SHERRY LUPINACCI, FELLOWS A ALEMANYA 

Erika Barba-Müller, psicoanalista de l'IPB, i Sherry Lupinacci, membre de la SEP, van assistir el febrer com a fellows al Research Training Programme, subvencionat per l’Associació Psicoanalítica Internacional (IPA) sota els auspicis enguany del Sigmund Freud Institut a Frankfurt, Alemanya.

Van compartir cinc dies intensos i intensius d’estudi sobre la recerca en psicoanàlisi i en neurociències així com en altres disciplines amb investigadors de renom mundial i els fellows seleccionats per treballar amb ells.

Barba-Müller i Lupinacci van portar a consulta el seu projecte d’estudi interdisciplinari que es basa en la tesi doctoral de Barba-Müller sobre l’embaràs i la maternitat, publicada recentment a Nature Neuroscience.                                 
UN ARTICLE DE LA REVISTA CATALANA DE PSICOANÀLISI, EN UN LLIBRE HOMENATGE A LA DRA. BUXÓ

El Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona ha demanat autorització a la Revista Catalana de Psicoanàlisi per incloure en un llibre d’homenatge a la Dra. Buxó el seu article titulat Neosexualitat: les fronteres poroses de la tecnobiocompatibilitat, publicat al volum XXXI-2 del 2014.

L’article es reproduirà en un llibre editat per Edicions de la Universitat de Barcelona que inclourà una selecció dels textos més destacats de la doctora. El llibre té per objectiu incrementar la difusió de l’obra publicada per l’esmentada antropòloga.

Ens alegrem d'aquest merescut homenatge a M.J. Buxó i celebrem que entre el material elegit hi consti aquest interessant article que nosaltres vam publicar al volum d’homenatge al Dr. Pere Folch, per a qui ella ens va voler oferir aquest treball.

Elena Fieschi i Anna Romagosa
Editores de la Revista Catalana de Psicoanàlisi
RESSENYES D'ACTIVITATS

CONFERÈNCIA DE LLÚCIA VILOCA
Quaranta anys de treball amb autisme a Catalunya

17 de març, COPC


   Per Llúcia Viloca

Llúcia Viloca va exposar un recorregut històric des de l’any 1973, destacant l’entusiasme amb què un grup de professionals psicoanalítics -alguns, formats en institucions psicoanalítiques a França i Suïssa- van iniciar els abordatges terapèutics amb nens amb autisme. Entre aquests, hi havia els fundadors del Centre educatiu i terapèutic Carrilet (1974), el primer centre terapèutic dedicat exclusivament a nens amb autisme.
També va valorar la bona entesa amb el cognitivistes de la resta d’Espanya a finals dels 70 i els 80, esmentant la seva participació com a ponent en el I Congrés Internacional d’Autisme, realitzat a Madrid.
Viloca va explicar l’estil terapèutic dels psicoanalistes, basat en la interrelació, el joc, el respecte i la potenciació de la iniciativa dels nens amb autisme. També va emfatitzar la cooperació dels professionals de les diferents institucions dedicades a l’autisme per aconseguir el reconeixement de la Generalitat de Catalunya. A més d’agrair la implicació de les famílies, els professionals i els nens, va destacar el paper dels departaments de Sanitat, Ensenyament i Benestar Social de la Generalitat que, amb una col·laboració molt gran i democràtica dels professionals des dels anys 80, han organitzat una xarxa potent, tot i que amb deficiències, però també única en el món pel que fa a l’atenció precoç. Va remarcar que a Catalunya els professionals dedicats a l’autisme fins a l’any 2000 han estat majoritàriament d’orientació psicoanalítica.
Es va mostrar satisfeta perquè en aquests quaranta anys l’evolució dels nens amb autisme ha millorat molt. Per una banda, s’ha avançat en el coneixement del funcionament mental d’aquests nens i, per tant, de la tècnica d’abordatge gràcies a molts professionals estudiosos del tema, entre ells, la Dra. Júlia Corominas. Per l’altra, es disposen de més eines de diagnòstic gràcies a experts cognitivistes en autisme.


Esq. a dreta: N. Aixandri, Ll. Viloca, J. Mª Brun i S. Olives

En el marc d’aquest acte, els fundadors de la revista digital Eipea (Escoltant i pensant els autismes) -Josep Mª Brun, Susana Olives i Núria Aixandri- van fer la presentació d’aquesta nova publicació bilingüe (en català i castellà) adreçada als familiars de les persones amb autisme i als professionals i cuidadors. És un espai creat per promoure la reflexió i la comprensió sobre l’autisme des de diferents experiències relacionals.


SESSIÓ CIENTÍFICA D'ANTONIO PÉREZ SÁNCHEZ
Sortida de l'Organització Psicòtica de la Personalitat

16 de març, SEP


    Per Antonio Pérez Sánchez

Antonio Pérez Sánchez va mostrar la sortida de l'organització psicòtica en el procés analític amb una pacient esquizofrènica i el fracàs de la "lògica de la bogeria", conseqüència del treball analític ja realitzat. Va il·lustrar-ho amb dues sessions consecutives detallades.
Prèviament, va fer una breu introducció sobre el concepte d'Organització Psicòtica de la Personalitat, basat en uns altres dos: el de part psicòtica de la personalitat (Bion) i el d'organització patològica (Steiner). En unes diapositives es va mostrar un esquema sobre les diferents interaccions entre la part psicòtica i la part no psicòtica, donant per resultat una Organització Psicòtica o una Organització No Psicòtica, segons predomini el funcionament de la primera o el de la segona.
S'atorga importància al dolor psíquic com a font de tota psicopatologia, pel que fa a la capacitat per experimentar-lo i no només sentir-lo, a fi de modificar la realitat que l'ocasiona.


TAULA RODONA DEL DANA
L'atenció al nen prematur i la seva família

27 de febrer, SEP


   Per Glòria Zegrí

Remei Tarragó, psiquiatra, psicoterapeuta de la Fundació Eulàlia Torras de Beà (FETB), responsable del treball psicològic a la Unitat de Cures Intensives de Nounats (UCIN) de l'Hospital de Sant Pau, va presentar el treball La comprensió del nen prematur. Antònia Grimalt, psicoanalista de la SEP, va moderar l’acte.
Remei Tarragó va oferir un resum de la història dels nens atesos a les unitats de prematurs des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. A les últimes dècades, la neonatologia ha fet un desenvolupament espectacular i l’assistència de nounats prematurs i/o malalts ha viscut una profunda transformació, amb canvis de model d’atenció al recent nascut, de pensament i de pràctica. Avui sabem que el nounat prematur és capaç de percebre, de sentir i de manifestar les seves emocions, que els pares són els principals pilars en el procés evolutiu del fill, i que el vincle entre pares i fills és el motor fonamental en la construcció de la individualitat del bebè com a persona.
Les sensacions i les emocions durant les etapes més precoces tenen una gran importància en el desenvolupament futur. Experiències inadequades i estressants poden deixar petjada en el procés de desenvolupament i provocar conseqüències a mig i llarg termini. La investigació ha demostrat que els efectes no desitjats que provoca en els nens prematurs i les seves famílies l’estada a la unitat neonatal, poden reduir-se amb la implantació de les denominades “Cures Centrades en el Desenvolupament i la Família” (CCD).
Les CCD que s’apliquen a l’UCIN de la Unitat de Neonatologia de l’Hospital de Sant Pau consisteixen en una sèrie d’intervencions a la pràctica clínica: aconseguir l’ambient extrauterí de suport al desenvolupament, el Mètode Cangur de contacte “pell amb pell” (que millora el ritme cardíac, la temperatura, la maduració cerebral, etc. del bebè i facilita el vincle mare-fill-pare), la lactància materna, l’alta precoç i el Programa d’Assistència Domiciliària.


Esq. a dreta: R. Tarragó i A. Grimalt

La ponent va destacar i explicar amb detall la importància de l’abordatge multidisciplinari per part de neonatòlegs, personal d’infermeria, metges especialistes, tècnics i administratius.
La funció del psicòleg és crear un espai on la paraula i l’escolta siguin possibles, un espai flexible en funció de qui sigui l’interlocutor i en les circumstàncies en les que es trobi: reunions setmanals amb el personal sanitari, atenció als pares, al nen, la derivació als CDIAP i el treball a l’escola bressol. S’ajuda als pares a elaborar el dol i disminuir la culpa i s’ajuda el personal d’infermeria a entendre el sofriment dels pares perquè aquests se sentin acollits.
Remei Tarragó va acabar l’exposició amb la reflexió de C. Mathelin (1998) sobre l’assistència neonatal: “Elaborar un projecte comú que permeti, no solament salvar la vida dels lactants, sinó també salvar el seu desig de viure i la capacitat de ser estimats pels seus pares”.
En el col·loqui es va valorar molt el treball que es porta a terme a l’UCIN de Sant Pau per la sensibilitat i capacitat de comprensió del sofriment de tots els implicats: el bebè, els pares i el personal sanitari. Es va preguntar sobre la conveniència del seguiment de l’evolució dels nens prematurs fins els 7 anys. Remei Tarragó va fer referència a les dificultats que poden aparèixer, sobretot, en el moment de l’adquisició de la parla i en l’alimentació. Va destacar la importància de donar temps perquè el nen es vagi desenvolupant i vagi creixent. La retenció del nen prematur d’un any més a les escoles bressol, que es contempla a la legislació actual, forma part d’aquesta consideració.


SEGON CONGRÉS INTERNACIONAL SOBRE PSICOANÀLISI AMB PARELLES I FAMÍLIES
Què pensem i què fem en Psicoanàlisi amb Parelles i Famílies?

23 al 26 de febrer, APM


   Per Antònia Llairó

El dijous 23 es va celebrar el precongrés amb reunions en grup de treball més reduït amb sessions de reflexió i discussió sobre la interpretació, i mostrant un procés diagnòstic familiar en 4 sessions de vídeo gravades a Washington pel Dr. Zinner, a qui David Scharff considera el seu mestre. Es van poder apreciar les dinàmiques familiars i com es va construint la comprensió del terapeuta.


Esq. a dreta: V. Barenblit, Mª V. Laguna, D. Scharff, T. Olmos, A. Castro, E. Palacios i P. Gil

El divendres 24, Mª del Valle Laguna va participar a l’acte d’inauguració del congrés com a presidenta de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, subratllant la transcendència d’aquest congrés internacional i destacant el creixent interès pel treball amb famílies i parelles per part dels professionals d’orientació psicoanalítica. També va remarcar la importància que aquesta especialitat tingui un estatus consolidat.
Ens els dos dies i mig de congrés es van presentar diverses ponències sobre teràpia de parella i de família amb abundant material clínic molt elaborat que van discutir dos professionals de perspectives diferents i que va comptar amb una àmplia participació del públic.


Esq. a dreta: J. González, A. Llairó, D. Norsa i S. Kleiman

La SEP va participar en el congrés amb la presentació d’una teràpia familiar: El monstre dels embolics. Teràpia familiar al voltant de l’arribada d’un nou germà per part d’Antònia Llairó. Aquesta ponència va ser discutida per Sonia Kleiman, de Buenos Aires, i Juan González Rojas, de l’Associació Psicoanalítica de Madrid (APM).
Així mateix, la SEP va estar present en la discussió de la ponència Efectes preventius de la teràpia familiar precoç que va presentar Luciano Sánchez, de l’APM. Va ser discutida per Anna Romagosa, de la SEP, i per Anastasia Tsamparli, d’Atenes.


Esq. a dreta: A. Romagosa, C. Schutt, L. Sánchez i A. Tsampari

Cal destacar l’assistència nombrosa de terapeutes procedents de 21 països, fet que va permetre compartir i discutir experiències molt contrastades i enriquidores. Hem apreciat un molt bon nivell del discussió i aportació dels assistents amb una visió clínica i expertesa en la teràpia familiar i de parelles. Les intervencions han aportat reflexió i participació.
També es va presentar el llibre que compila les ponències del primer congrés, editat per la revista Couple and Family Psychoanalysis. En tot moment es va convidar a participar de manera oberta tant a psicoanalistes com a terapeutes de parella i família en el grup de treball organitzador del congrés, liderat per David Scharff, Elisabeth Palacios i Pedro Gil.
L’APM va acollir els assistents i ponents amb un còctel a la seva seu, el que va permetre un intercanvi cordial i distès.
El congrés va ser organitzat per la Divisió de Parelles i Famílies de la International Psychoanalytical Association (IPA) i l’APM.


SESSIÓ CIENTÍFICA
Comprensió i detecció de l’assetjament escolar: una experiència d’intervenció conjunta amb pares, alumnes i professors a Sevilla
17 de febrer, SEP


   Per Silvia Lillian García de la Vega

Es va donar pas a la trobada amb un vídeo musical que mostrava el patiment que genera l’assetjament escolar i la necessitat que sigui atès pels adults.
Els psicoanalistes podem deixar enrere el divan i la sala però el nostre setting intern i la nostra escolta ens acompanya allà on anem.
La presentació va pretendre transmetre el treball nascut de les inquietuds de la ment de l’analista sobre aquest problema de la realitat social que resulta molt complex de pensar i atendre.
El Dr. Cayetano García Castrillón va iniciar la presentació explicant el naixement de la campanya de conscienciació. Va sorgir en comprovar que diferents disciplines tenien en comú les mateixes preocupacions, necessitats i desitjos de compartir i portar a terme iniciatives conjuntes en equip envers el problema del bullying. Va sorgir així una xarxa multidisciplinària: professors, advocat/coach, policia, coordinadors de centres escolars, psiquiatres, psicòlegs i psicoanalistes, coordinats pel centre d’orientació familiar Sant Sebastià de Sevilla.
A continuació, es va presentar el disseny del projecte i l’activitat que va suposar per a cadascun dels components de l’equip de psicoanalistes implicats en el mateix.
Aquests són:
-Sra. Teresa Aguilar Ortuño. Psicoterapeuta per la FEAP, psicòloga, membre de l’APM, psicòloga a l’escola The English Montessori School de Madrid, directora Infantil i coordinadora de Primària al col·legi Internacional Europa de Sevilla.
-Dr. Cayetano García Castrillón. Metge psiquiatre, psicoanalista didacta SEP-IPA, membre de l’Associació del Sud de Psicoteràpia Psicoanalítica, orientador familiar per la Universitat Pontifícia de Salamanca i director d’IDOF.
-Dr. Antonio de la Plata Caballero. Psiquiatre, coordinador de la Unitat de Salut Mental Macarena Nord, psicoanalista SEP-IPA i president de l’Associació del Sud de Psicoteràpia Psicoanalítica.
-Sra. Silvia Lillian García de la Vega. Psicòloga clínica, psicoanalista SEP-IPA i psicoterapeuta FEAP/EuroPsy.


Esq. a dreta: S. García de la Vega, T. Aguilar, C. García Castrillón i A. de la Plata

El projecte va intentar atendre les necessitats d’informació, desinformació, malentesos i inquietuds de totes les parts implicades en el problema. D’aquesta manera, es busca poder contenir en la mesura del possible les ansietats que envaeixen tots aquells que es veuen afectats i han de pensar en el mateix. Per a això, es van dissenyar unes intervencions que es van dur a terme en dos espais diferenciats i que van atendre tres sectors implicats.
Dos espais:
-Sala de reunions d’un centre d’orientació familiar
-Dos centres escolars interessats
Sectors implicats:
-Pares, tutors i familiars
-Professors, orientadors, psicòlegs escolars, alumnes de magisteri i, en general, professionals de l’educació
-Alumnat: primer de primària i primer d’ESO de dos centres escolars
Els pares, tutors i familiars van assistir a una trobada amb una taula multidisciplinària formada per: professor, psiquiatre (psicoanalista), psicòleg escolar (psicoanalista), advocat/coach i policia nacional:
-Des de cada camp es potencia la importància de la família com a agent de prevenció, detecció i atenció
-Des de la psicoanàlisi es destaca la base del vincle i el desenvolupament afectiu juntament amb la comunicació
Els professionals de l’ensenyament de les escoles en col·laboració van tenir una trobada amb una taula multidisciplinària formada per dos psiquiatres (psicoanalistes), dos psicòlegs (psicoanalistes) i policia nacional:
-Des del camp de treball de cada presentador s’exposen elements que ajudin a comprendre la dimensió del problema i els possibles abordatges del mateix
-Des de la psicoanàlisi es destaquen els aspectes transferencials que deixen la situació d’assetjat i assetjador com a elements difícils de pensar i, fins i tot, de detectar
Després d’aquesta primera fase en què es va treballar amb aquests dos grups a manera d’agents contenidors, preventius i d’atenció al problema del bullying, vam passar a treballar a les aules amb els alumnes de dos col·legis col·laboradors. Es va fer una intervenció en classes de primer de primària i de primer de l’ESO:
-Desenvolupat tan sols per psicoanalistes
-Presentació d’un material audiovisual adequat a l’edat de cada grup
-Desenvolupament d’una dinàmica de grup a classe
Després d’aquesta trobada amb els alumnes es va fer una devolució als professors i equip educatiu que estigués interessat.
Tot això va permetre un abordatge integratiu tant per les parts implicades en el problema com pels sectors disciplinaris que atenen el mateix; donant pas a unes possibilitats de desenvolupament d’estratègies pròpies, per part d’un dels centres, i posteriors peticions de col·laboració en futures campanyes antibullying. De la mateixa manera, un dels dos centres implicats ha manifestat interès en continuar amb les possibles intervencions sobre aquest tema.
A l’actualitat, aquest projecte segueix desenvolupant-se i augmenta la demanda de centres escolars que volen ser atesos.


SESSIÓ CLÍNICA DE GLÒRIA CALLICÓ
El dibuix i la creativitat com a eines d'elaboració en el tractament
de nens

8 de febrer, COPC


   Per Glòria Callicó

Es va presentar el cas d’una nena de 8 anys amb unes dificultats de comunicació verbal molt importants que repercutien tant dins de l’àmbit familiar com a l’escola mentre que els seus dibuixos i manualitats eren molt creatius i elaborats, fet que va permetre a la psicoanalista trobar una forma de vincular-se que li ajuda a anar entenent i treballant les seves dificultats de comunicació. Es va anar mostrant com a través dels dibuixos i manualitats la nena podia anar elaborant aquestes dificultats i fent progressos.
La sessió va acabar amb un animat col·loqui per part del públic. Les preguntes van anar dirigides a saber principalment quin treball s’havia fet amb els pares i a aspectes tècnics sobre el dibuix i el joc en el tractament amb nens.
La sessió clínica formava part de les activitats programades pel grup Psicoanàlisi de nens del COPC.
COMPRENSIÓ DEL TRASTORN DE L'ESPECTRE AUTISTA (TEA) DES DE LA PSICOANÀLISI

   Per Maribel Iglesias

La psicoanàlisi dóna una comprensió àmplia sobre el funcionament mental de l’autisme i unes aportacions terapèutiques eficaces. Tan mateix, el tractament amb els pacients TEA implica unes modificacions del mètode clàssic de la psicoanàlisi i la psicoteràpia psicoanalítica, conservant la seva base i la seva rigurositat, però al tractar-se de pacients sense capacitat de simbolitzar o amb capacitat molt precària es precisen adaptacions del mètode psicoanalític. El coneixement dels processos mentals primaris és el que ha permès entendre i tractar aquests pacients asimbòlics.
 
La psicoanàlisi entén el TEA com una persona que evita recorre a “l’altra” protegint-se de la irrupció del món que percep hostil i invasor. El seu funcionament mental es caracteritza per la impossibilitat del nen de veure integrades les seves ansietats més precoces, el que l’impedeix reconèixer-se i identificar-se amb una imatge unificada del sí mateix, com també diferenciar-se dels altres. Així es limiten les possibilitats d’obrir-se camí en el camp subjectiu i, per tant, per accedir al món simbòlic que l’envolta.
Aquests nens viuen en un estat de no integració de les sensacions amb les emocions sorgides de la interrelació amb la mare. Aquesta no integració probablement influeix en la seva hipersensibilitat davant determinats estímuls. Alhora queden alterats els processos identificatoris amb les cures maternals, que podrien contenir el nen davant l’absència i separació de la mare. Paral·lelament, els deixa amb una sensació de buit o catàstrofe interior, que contribueix a disminuir-los la tolerància a la frustració i l’ansietat.
 
El pacient autista és un pacient desvalgut, buit i amb un risc desesperant de no existència, de ser “no res”, és a dir, viu amenaçat per un tipus d’ansietat catastròfica.
 
Avui en dia no hi ha discussió que el TEA és un trastorn neuro-psico-biològic. No obstant, l’increment del seu diagnòstic -1 de cada 150 persones segons Autismo Europa de 2013- fa pensar en el pes que té la influencia ambiental en aquest trastorn.
 
Dintre dels TEA, vull aturar-me en l’autisme de tipus secundari o psicogen. Es defineix com un trastorn amb una base constitucional alterada i un entorn depressiu que s’intueix, i en què el bebè va fer un quadre depressiu. D’aquesta manera, es considera que el nounat presenta problemes constitucionals que dificulten les primeres interrelacions emocionals amb la mare o altres persones que en tenen cura. Així, el nadó percep la mare o l’altre per la sensació que li produeix, però sense el reconeixement de les qualitats de la mare o de l’altre, és a dir, percep la mare o el cuidador en una dimensió especular, sensorial, superficial i plana; establint-se una relació bidimensional. Són nens que no responen a mirades, afectes ni denoten sentiments. Fàcilment podem imaginar com l’ambient familiar se’n ressent, provocant sentiments depressius i desil·lusió i quedant la relació del bebè amb la mare o cuidador afectada així com el desenvolupament mental aturat.
 
Així doncs, sabem que els pacients TEA presenten alteracions en la integració multisensorial pròpies de les interrelacions, donant-se falles en les neurones miralls, les quals tenen un paper important tant en la comprensió de les accions com en la imitació. Aquestes limitacions de la imitació s’observen aviat en els pacients TEA, i aquests dèficits afecten en l’establiment de la sincronia corporal i la coordinació social. La sincronia corporal l’entenem com la primera manera en que els bebès i els cuidadors se sintonitzen amb els sentiments i els estats de l’altre. Aquesta sincronia deficient pot repercutir en la coordinació emocional entre el cuidador i el nen, afectant longitudinalment en el desenvolupament de les àrees de la comunicació social primària, el llenguatge i el joc.
 
La primitiva falla en la sincronia corporal i el conseqüent dèficit en la sintonia amb els sentiments i els estats de l’altre, ens reporten un establiment difícil en les primeres relacions nadó-mare on no s’integren adequadament les sensacions i emocions del nen. S’entén com aquests tipus d’interrelacions fallides creen un entorn i un bebè deprimits.
 
A nivell tècnic, hem de tenir en compte tant les interrelacions que fa el nen amb la família, escola i el terapeuta, com la utilització de rutines socials sensorials. Totes són bàsiques en la sessió de teràpia per donar sentit a la informació essencial del llenguatge i el desenvolupament social.
 
Actualment, en els tractaments psicoanalítics, ens proposem treballar amb el TEA facilitant la integració de les experiències sensorials del nen amb les emocions sorgides de la interrelació i la conscienciació, el que possibilitarà en el futur el desenvolupament de la comunicació, el llenguatge i el pensament.
Website
Email
Facebook
YouTube
Copyright © 2017 SOCIETAT ESPANYOLA DE PSICOANÀLISI - SEP, Tots els drets reservats.


Vols canviar la manera comreps aquests correus?

[vull actualitzar la meva subscripció]  [em vull donar de baixa]

Email Marketing Powered by Mailchimp