Copy
NEWSLETTER HIVERN 2017
 

NEWSLETTER SEP

Hivern 2017


SALUTACIÓ DE LA PRESIDENTA DE LA SEP
Benvolguts/des,

Per a aquest 2017 que encetem, la SEP us desitja que pugueu dur a terme il·lusions i projectes personals i professionals que constitueixin un any fructífer.

La psicoanàlisi actual segueix enfrontant-se a reptes cada vegada més marcats per la situació de crisi i canvi social, polític, econòmic, de pensament i paradigmes a nivell internacional, situacions generadores d'incertesa, inseguretat, por i desconfiança. Creiem que en aquest clima és més necessari que mai desenvolupar i difondre el pensament psicoanalític de forma creativa ja que la psicoanàlisi des dels postulats de les seves diferents escoles aporta un model de la ment i una visió de la vida emocional de l'ésser humà. També posseeix un conjunt de teories psicològiques sobre el funcionament de l'individu que ajuden a entendre els seus problemes i sofriments així com a pal·liar-los i elaborar-los amb el seu mètode terapèutic. Però la psicoanàlisi és també un fenomen cultural i sociològic que ofereix valuoses eines per a la comprensió dels comportaments dels grups humans, les institucions i els moviments socials.

Per això, ens sembla molt important que els programes científics de la SEP incloguin, a més dels tractaments psicoanalítics, les múltiples aportacions que des del nostre paradigma venim fent des de fa anys a les diverses àrees i contextos de la salut mental individual, de parella, família, grup i institucions. Algunes mostres són: la presentació del llibre de Joan Coderch i Alejandra Plaza Emoción y Relaciones Humanas. El Psicoanálisis Relacional como Terapéutica Social; la taula rodona sobre assetjament escolar, i la Jornada de la Revista Catalana de Psicoanàlisi Negligència en la infància i expressió psicopatològica en l'adolescència. Són activitats celebrades el passat novembre, a les quals seguiran el 2017 la sessió científica Tractant el problema del 'bullying' amb nens, adolescents, família i escola aquest febrer i una altra sessió científica a l’abril amb el títol Quins recursos són necessaris per a atendre adolescents amb patologia greu? en el context d'un Hospital de dia per a adolescents. Destaquem també el II Congrés Internacional de Parella i Família que se celebrarà a Madrid del 23 al 26 de febrer organitzat per l'Associació Psicoanalítica Internacional (API) i l’Associació Psicoanalítica de Madrid (APM) amb la SEP com a societat col·laboradora.

Desitjo ressenyar que aquest plantejament de la nostra institució està en sintonia amb la línia de treball i política actual de l’API i amb els moviments de renovació i canvi que s'estan desenvolupant en moltes societats psicoanalítiques del món. L'API ha creat recentment un diari electrònic anomenat Psicoanàlisi avui en el qual impulsa la necessitat de debatre des de la perspectiva psicoanalítica sobre temes actuals que ens afecten a tots: la violència, la violència política, la guerra, la dictadura, el terrorisme, el neofeixisme emergent, el fonamentalisme, la migració, els refugiats, la globalització, etc. Així mateix ha creat comitès d'estudis i observatoris sobre temes com la diversitat sexual i de gènere, les addiccions, etc. I això en base a una filosofia de fomentar el diàleg intercultural, els intercanvis interregionals, facilitar punts de trobada amb un concepte central de connectivitat que en paraules del president de l'API, Stefano Bolognini, pot generar "una fertilització creuada".

Esperem així al 2017, conservant l'essencial de la psicoanàlisi, impulsar iniciatives en les quals els nostres recursos teòrics i tècnics contribueixin a la millora de la salut mental de la societat.

 

 

Mª del Valle Laguna
CALENDARI D'ACTES

DIJOUS 17 DE FEBRER
SESSIÓ CIENTÍFICA DE TERESA AGUILAR, ANTONIO DE LA PLATA, CAYETANO GARCÍA CASTRILLÓN I SILVIA GARCÍA DE LA VEGA
Tractant el problema del 'bullying' amb nens, adolescents, família i escola

20:30h - Seu de la SEP - Gratuït 
Aquesta sessió s'emmarca dins el cicle La mirada psicoanalítica fora del divan
Inscripció

DILLUNS 27 DE FEBRER
TAULA RODONA: L'ATENCIÓ AL NEN PREMATUR I LA SEVA FAMÍLIA
Intervé: Remei Tarragó
Modera: Antònia Grimalt

19:30h - Seu de la SEP - Gratuït 
Acte organitzat pel Departament d'Anàlisi de Nens i Adolescents (DANA) de la SEP
Inscripció

DIJOUS 20 D'ABRIL
SESSIÓ CIENTÍFICA D'ASSUMPCIÓ SORIANO. EQUIP DE L'HOSPITAL DE DIA PER A ADOLESCENTS DE SANT PERE CLAVER FUNDACIÓ SANITÀRIA
Quins recursos calen per a atendre adolescents amb patologia greu?
20:30h - Seu de la SEP - Gratuït
Aquesta sessió s'emmarca dins el cicle La mirada psicoanalítica fora del divan

Inscripció

DIVENDRES 28 D'ABRIL
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE MANUELA UTRILLA (APM)
Corrupción, Límites y Psicoanálisis

Seu de la SEP - Gratuït - Cal inscripció

Podeu consultar els actes interns aquí
HOMENATGE AL DR. JOSEP BEÀ I
MONTAGUT

  Per Ana Ferrer

La SEP va retre un sentit homenatge a una persona que tant ha significat i significa en la psiquiatria i la psicoanàlisi, especialment a Catalunya, el Dr. Josep Beà i Montagut (1924-2016). A l’acte, celebrat el 21 d’octubre, hi eren presents la seva vídua, Eulàlia Torras, i els seus fills Pere, Núria i Òscar acompanyats pels seus cònjuges, néts i altres membres de la família.

Va inaugurar l’acte la presidenta de la societat, Mª del Valle Laguna, recordant el Dr. Beà com un gran professional, molt vinculat a la SEP.
Des de la taula van participar Víctor Hernández que va explicar la seva llarga i intensa amistat així com la capacitat de treball i renovació de Josep Beà durant els anys que va ser director de l’Institut de Psicoanàlisi de Barcelona (1974-1977) i, més tard, durant els sis anys que va ser president de la SEP (1978-1983). Va recordar la publicació conjunta de l’article Don Quixot: Freud i Cervantes, del qual, segons va dir, el principal inductor va ser el Dr. Beà.


Esq. a dreta: J. Font, Mª del Valle Laguna i V. Hernández

Rafael Ferrer va destacar la faceta de supervisor i professor de Josep Beà, a qui va admirar i admira, i qui li va mostrar el camí a seguir en la psicoanàlisi.
Jordi Font va parlar de la seva amistat sincera i profunda, que va sorgir quan van coincidir a la Facultat de Medicina, acabat d’arribar Josep Beà de Bovera (Lleida), el seu poble natal. Va esmentar l’important i bon treball realitzat pel Dr. per a la salut mental de Catalunya, col·laborant en la creació de la Fundació Vidal i Barraquer, entre altres entitats públiques.
Rosa Royo el va recordar amb emoció i va explicar la seva bona experiència com a analitzada.
Antonio Pérez Sánchez va subratllar la seva professionalitat i el seu enfocament teòric en què Bion hi va estar molt present. També, la seva gran tasca com a psicoanalista.
Tots ells van coincidir en ressaltar la seva professionalitat, honradesa, empatia, fermesa, espiritualitat i interès per l’altre.


Esq. a dreta: A. Pérez Sánchez, R. Royo i R. Ferrer

Diversos assistents hi van intervenir. Joan Coderch, Mercedes García-Milà, Joana Mª Tous, Mª Jesús Larrauri, Carme Miranda, Llúcia Viloca, Neri Daurella, Luis Feduchi, Alfons Icart i Joan Oriol Esteve van destacar la seva faceta de bon professional, d’home bo, honest, familiar, que mai va deixar de sentir-se orgullós de les seves arrels.

Durant l’acte es van projectar diverses diapositives que mostraven l’evolució personal i familiar del Dr. Josep Beà.
UN ESTUDI LIDERAT PER ERIKA BARBA-MÜLLER, UN DELS MÉS GRANS DESCOBRIMENTS DEL 2016

La investigació explora per primera vegada l'impacte de l'embaràs al cervell humà. Va ser publicada a Nature Neuroscience el 19 de desembre i és considerada per la revista Science com un dels més grans descobriments científics de l'any passat.
 
                                               

L'estudi demostra que l'embaràs reestructura el cervell humà, és a dir, que hi ha una plasticitat cerebral inherent a la reproducció.
Els canvis són exclusius de les mares, consistents en tota la mostra i persisteixen almenys dos anys postpart. Es caracteritzen per una reducció de substància grisa a la línia mitjana anterior i posterior, així com en l'escorça frontal i temporal bilateralment. Aquestes àrees concorden amb la xarxa implicada en la cognició social, la "teoria de la ment" o els processos de mentalització.

Dades preliminars apunten que aquests canvis es tracten d'una especialització. Exemple d'això és que les àrees on es redueix el volum de substància gris coincideixen amb les àrees d'activació neuronal davant les imatges del propi nadó al postpart. Un altre fonament és que els canvis en l'estructura cerebral prediuen mesures de la qualitat del vincle maternal. Així doncs, sembla que aquesta reestructuració cerebral li confereix a la mare uns avantatges adaptatius com l'inferir amb més facilitat els estats mentals del seu nadó.

Els resultats han despertat gran interès públic i s'han difós més de tres-centes notícies al respecte, tant en mitjans de comunicació nacionals (p.e. La Vanguardia, El País, El Mundo) com internacionals (p.e. CBS, BBC, The Guardian, The New York Times, CNN), posicionant la publicació en el percentil 99 de més atenció online d'entre més de cent cinquanta mil articles científics. L'estudi planteja noves línies d'investigació, algunes d'elles relacionades a la salut mental perinatal i s'espera que a mitjà termini pugui ser útil a nivell assistencial.

La recerca es va dur a terme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Les primeres signants de l'article són Elseline Hoekzema i la psicoanalista de l'IPB Erika Barba-Müller. Ha estat dirigida per Susanna Carmona (UAB, Universitat Carlos III de Madrid i adscrita CIBERSAM) i Òscar Vilarroya (coordinador del grup de recerca en Neuroimatge i Trastorns Mentals de l'IMIM, i investigador de la Unitat de Recerca en Neurociència Cognitiva de la UAB). També hi ha col·laborat l'Institut Valencià d'Infertilitat.
PRIMER CONGRÉS DE COWAP A LA XINA

‘Women matter- women’s matters’ (Les dones importen - assumptes de dones) és el tema d’aquest congrés que se celebrarà el 19 i el 20 d’abril a Wuhan (Xina), amb la col·laboració de l’Associació de Dones Mèdiques de la Xina, el Comitè de Medicina Psicosomàtica i Psicologia Clínica, i l’Hospital de Salut Mental de Wuhan. Hi participaran analistes del propi país i d’altres provinents d’Austràlia, Alemanya, Noruega, el Brasil i els Estats Units. Entre ells, analistes que han sembrat i estimulat el desenvolupament de la psicoanàlisi a la Xina com el Dr. Alf Gerlach (Alemanya) i el Dr. Sverre Varvin (Noruega).

Es tracta d’una fita històrica ja que per primera vegada COWAP organitza una trobada d’aquest tipus a la Xina. La seva principal representant en aquest país és la psicoanalista Teresa Yuan (filla de pare xinès i mare siriana), que imparteix des del 1995 xerrades i formació a Beijing, i des del 1998 també a Wuhan. El 2016 va ser assignada per l’IPA per a la formació de candidats a Shangai i a Wuhan.
5 DE FEBRER, DATA LÍMIT D'INSCRIPCIÓ ALS SEMINARIS

- Processos de dol: una perspectiva integradora
(Jorge Luís Tizón)
- Psicopatologia del nen i de l'adolescent
(Silvia García de la Vega - aquest seminari es farà a Sevilla)

Inscripció
PRESENTS A LES XARXES SOCIALS

La SEP és a FACEBOOK amb l’objectiu de promocionar les activitats de la Societat i estendre la nostra presència a entorns professionals més amplis.

També tenim un canal de YOUTUBE on hi trobareu els diversos actes que organitzem d'interès general.
RESSENYES D'ACTIVITATS

PRESENTACIÓ DE LA TRADUCCIO AL CATALÀ DEL LLIBRE DE
B. SALOMONSSON

Teràpia psicoanalítica amb bebès i pares. Pràctica, teoria i resultats

1 de desembre, SEP


   Per Antònia Grimalt

La presentació va anar a càrrec d’Elena Fieschi i Antònia Grimalt. Per tal d’il·lustrar de manera viva el contingut del llibre es va fer una presentació músico-pictòrica a través d’un PowerPoint amb música de Debussy i imatges de Monet, acabant amb un fragment del Trio de l'Arxiduc de Beethoven.
 

Esq. a dreta: A. Grimalt i E. Fieschi

En intentar fer ponts damunt l’abisme que s’obre entre l’àmbit no verbal i el verbal, Salomonsson usa metàfores musicals per descriure les interaccions mare-bebè. Així, fa ús del parentiu entre els llenguatges de la música i dels afectes. Estan connectats mitjançant el cos humà. Les percepcions cenestèsiques i les percepcions auditives depenen de fenòmens vibratoris i, per tant, es barregen de manera imperceptible. Escoltem la música mentre sentim les seves vibracions i mocions gestuals afectives. Per tant, la música representa afectes, imitant-ne de manera anàloga les expressions corporals. És a dir, sentim com si la música sonés de manera semblant a com les emocions se senten dins els nostres cossos. Les ones tonals d’ascens i descens, piano i forte, aguts i suaus, legato i staccato, corresponen a ones afectives similars en els nostres éssers psicosomàtics.
El Trio de Beethoven va servir per il·lustrar amb una metàfora musical el diàleg entre analista, bebè i mare a les sessions, on és necessària l'escolta atenta de cada participant i on l'analista s'adreça al bebè, posant en paraules la seva comprensió sincera del seu malestar.

En ocasió de l’acte, Jordi Sala i Anna Romagosa van presentar la pàgina web de Monografies de Psicoanàlisi, Psicoteràpia i Salut Mental recentment inaugurada.
A través de la pàgina es poden comprar els llibres de Monografies.


XXXI JORNADES DE LA REVISTA CATALANA DE PSICOANÀLISI
Negligència en la infància i expressió psicopatològica en l'adolescència

19 de novembre, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)


   Per Glòria Callicó

Mª Valle Laguna, presidenta de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, i Isabel Laudo, membre de la comissió organitzadora, van presentar les jornades.


Esq. a dreta: M.V. Laguna, A. Álvarez, M. Dangerfield i I. Laudo

Mark Dangerfield, psicoterapeuta de l’Hospital de Dia d’Adolescents de Badalona de la FVB; psicoanalista SEP-IPA; professor a l’Institut Universitari de Salut Mental de la Universitat Ramon Llull, i format en la Teoria de la Mentalització a l’Anna Freud Center de Londres, va presentar la primera ponència “Sense un lloc a la teva ment, sense un lloc al món”. Aspectes tècnics del treball amb adolescent negligits.  
Va tractar la relació entre les adversitats sofertes a la infantesa i un major risc psicopatològic així com la relació entre adversitats sofertes a la infantesa dels adolescents atesos amb el fet que els seus progenitors patissin també adversitats en la seva pròpia infantesa. Partint del concepte de mentalització de Fonagy i altres autors de l’Anna Freud Center va mostrar algunes característiques de l’abordatge terapèutic en adolescents negligits. Planteja oferir una relació on puguin tenir l’experiència d’algú que està genuïnament interessat en ells, que els fa sentir que importen com a ser humans. Ajudar-los perquè puguin tenir un canvi en la seva disponibilitat i actitud mental envers les relacions, més oberts a aprofitar relacions benignes. Quan el procés de mentalització no s’ha donat de manera adequada i no hi ha hagut sintonia amb el cuidador, es pot instal·lar el concepte d’“alien self” en què el nen interioritza representacions desajustades d’ell mateix. Es va exemplificar a través d’unes vinyetes clíniques.


Esq. a dreta: F. Pareja, A. Álvarez, M. Dangerfield i P. Tardío

La segona ponència Els nens negligits: la psicoteràpia de la manca d’integració i de l’inconscient invalidat va anar a càrrec d’Anne Álvarez, PhD i MACP (Master of Arts in Counselling Psychology); psicoterapeuta, consultora de nens i adolescents, i codirectora retirada del Servei d’Autisme al Servei de Nens i Famílies de la Clínica Tavistock a Londres, on encara és professora.
Mitjançant un cas clínic va exposar un aspecte de retirada (undrawn), d’insensibilitat o manca de resposta en el nen degut a no haver estat prou atret o estirat des del seu entorn. Semblava un nen perdut, que havia renunciat a la comunicació. Va mostrar com es dóna un moment de retrobament on la connexió a través de la mirada i un to de veu alçat provoquen la reacció del nen. S’havia donat una espècie de revitalització d’un self que estava més perdut que amagat. Sembla que alguns pacients autistes necessiten ser estirats o atrets des de l’ambient més que uns altres. Sembla que viuen en un món sense objecte, un món intern que pot contenir un dèficit en el self i un dèficit en l’objecte intern. Per abordar aquest tipus de nens, primer hem d’aprendre a tolerar la presència de la buidor i estar-nos-hi.  La importància de la presència de l’objecte és innegable en aquests tipus de nens emocionalment negligits.



Després de les ponències va haver un col·loqui on les preguntes es van centrar en aspectes tècnics a l’hora d’abordar aquests pacients negligits; sobre l’important rol que les escoles tenen per poder ajudar a l’evolució dels infants; sobre la precarietat dels recursos del serveis socials i, de vegades, la manca de coordinació en aquesta època de crisi econòmica.


TAULA RODONA SOBRE ASSETJAMENT ESCOLAR
Assetjador i assetjat: dues experiències clíniques

7 de novembre, SEP


Per Tuulikki Trias

La Taula va tractar la situació de l'assetjament entre nens i adolescents com un problema que afecta tots els alumnes implicats: l'assetjat, l'assetjador, els alumnes que donen suport a l'assetjador i els alumnes passius o silenciosos. Es va presentar una aproximació a la comprensió de cadascun dels integrants del grup i de les dinàmiques que s'estableixen entre ells. Es van plantejar idees sobre la detecció i l'abordatge del problema en els centres escolars i altres institucions.

Maria Teresa Miró Coll, psiquiatra del CSMIJ Gràcia FETB; professora de la UB, i psicoanalista de la SEP-IPA, sota el títol L'assetjament escolar: una realitat silenciosa va definir l’assetjament escolar com una forma de maltractament entre escolars que es dóna de forma repetida, reiterada, implicant un desequilibri de poder real o percebut entre abusador o abusadors i víctima. Succeeix sempre sense la presència d’adults. La Dra. Miró va descriure els components presents en aquestes situacions així com les dinàmiques psicològiques que hi participen i el fan possible. Dinàmiques entre assetjador, víctima i observadors -el rol crucial del tercer- aprofundint en elles des de la visió psicoanalítica.


Esq. a dreta: M. Miró, C. Miranda i B. Vázquez
 
Begoña Vázquez, psicòloga clínica de l’equip d’atenció al menor de la Fundació Sant Pere Claver i psicoanalista de la SEP-IPA, va presentar l’exposició Bambolines d'una transició en risc: reflexions sobre l'assetjament en l'adolescència. Parteix de la definició de l’assetjament entre iguals com “una conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un alumne contra un altre, a qui escull com a víctima dels seus atacs”. La Sra. Vázquez va descriure que aquesta acció, repetida i intencionada, situa la víctima en una posició de la qual difícilment pot escapar pels seus propis mitjans. La major incidència d’aquesta conducta es troba en nois i noies d'entre 12 i 15 anys. No és un fenomen nou però en els darrers anys s’ha incrementat i ha arribat a ser motiu de denúncia a Justícia juvenil. Va descriure a través d’unes vinyetes clíniques alguns mecanismes inconscients per ajudar a entendre com i per què un adolescent sotmet a aquest maltractament repetidament a un altre davant la mirada dels companys.

Hi ha diferents tipus d’assetjament: bloqueig social, manipulació, coaccions, exclusió social, intimidació, agressió física i ciberassetjament. La nova forma d‘agredir mitjançant les noves tecnologies fa que la reiteració sigui diferent: és suficient una vegada, una imatge perquè es vegin moltes persones, i pot causar molta angoixa per la gran difusió que pot tenir i per l’anonimat de l’agressor.
El rol dels observadors és crucial ja que el 85% de l’assetjament és sovint presenciat per companys facilitant la dinàmica coercitiva. Els assetjadors necessiten tenir una audiència que els justifiqui i aprovi, mentrestant l’observador té por a ser la nova víctima.
Predomina un procés mental dissociatiu, pèrdua de capacitat d’empatia de reconèixer emocions i estats mentals. La llei del silenci condiciona una dinàmica perversa a la classe escolar i un esquema domini-submissió, sadisme en veure’l patir.
Tant l'aquiescència passiva com l’encoratjament obert contribueixen a l’impacte abusiu sobre la víctima. La víctima rep projeccions dels aspectes més rebutjats dels agressors. La continuïtat d’aquesta mena de relacions provoca en els assetjats efectes clarament negatius: descens de l’autoestima, inseguretat, fracàs escolar, negativa a anar a l’escola, estats d’ansietat i estats depressius.
La víctima com que està pressionada amb amenaces triga molt en comunicar-ho als adults. Es destaca que professorat i família en més del 50% dels casos no ho saben i tampoc saben com actuar.
 
Es descriuen indicadors per a la detecció de possibles víctimes. La víctima sovint està sola i apartada dels que abans eren del seu grup. Té un aspecte trist, irritable i presenta deteriorament progressiu del seu rendiment acadèmic. Se li gasten bromes desagradables, el molesten, li prenen els llibres o els apunts, en els jocs d’equip són els últims en ser escollits, no els conviden a festes i possiblement no tinguin interès en convidar-los.
S’aborda el paper de l’escola i propostes d’actuacions possibles. També s’analitzen els programes preventius elaborats en diferents països.
 
Las dues ponents van emfatitzar que per canviar les conductes agressives, primer cal pensar. Les paraules han de substituir les actuacions, cal convertir els observadors en col·laboradors i mantenir un ambient de confiança  i de conversa. Els afectats poden canviar el seu rol si poden mentalitzar i emfatitzar sense atacar. Es tracta de promoure el reconeixement dels aspectes dissociats i projectats.
 
L’ acte va ser presentat i moderat per Carme Miranda, psicoanalista de la SEP.


PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JOAN CODERCH I ALEJANDRA PLAZA
Emoción y Relaciones Humanas. El Psicoanálisis Relacional como Terapéutica Social
(ed. Agora Relacional)

3 de novembre, SEP


   Per Neri Daurella

Juntament amb els autors, Nadalina Barat i Neri Daurella, psicoanalistes de la SEP, van participar en la presentació. Ambdues van destacar el fet que el llibre és el fruit de l’elaboració conjunta d’un psicoanalista sènior de la SEP i una col·lega mexicana membre de la IARPP. Es van fer ressò del pròleg d’Alejandro Ávila, on qualifica el llibre d‘autèntica psicologia evolutiva relacional.


Esq. a dreta: N. Barat, J. Coderch, A. Plaza i N. Daurella

Alejandra Plaza va explicar la seva concepció, amb què coincideixen els autors relacionals, sobre la formació del self a partir de la relació amb l’altre, ponderant aquesta importància de l’altre des de les experiències més precoces d’aferrament i de les aportacions de Daniel Stern, fins a la manera com interactuem a l’etapa adulta en les relacions de parella i família.



Joan Coderch va resumir els objectius que han tingut ambdós autors en escriure aquest llibre: a) donar a conèixer el paper de les emocions en les relacions humanes b) obrir la psicoanàlisi a la realitat externa en la qual viuen els pacients c) ampliar el coneixement de la psicoanàlisi pel que fa a aquesta realitat, i d) estendre la funció de l’analista fins a la comprensió de la ment del pacient en els contextos de la seva vida.
ENTREVISTA

JOAN CODERCH
Coautor del llibre EMOCIÓN Y RELACIONES HUMANAS.
EL PSICOANÁLISIS RELACIONAL COMO TERAPÉUTICA SOCIAL
Què explica el seu llibre?
Escrit en col·laboració amb Alejandra Plaza, explica què són les emocions en termes generals. En diferents capítols, aborda la manera com el nadó es relaciona emocionalment amb els pares des del moment del naixement així com la importància de totes les relacions humanes, ja siguin d’amistat, de parella o laborals.

Per què el va escriure?
Perquè des del moviment de la Il·lustració s’ha donat la màxima importància al caràcter raonador de l’ésser humà, amb menyspreu de les emocions, com si fossin epifenòmens sense veritable interès per a la comprensió de les persones i la marxa de la societat. Ara sabem que les persones es comporten fonamentalment motivades per les emocions.
EL DESENVOLUPAMENT DEL SENTIMENT D'INTIMITAT: UNA ESPERANÇA DAVANT "LA CULTURA DEL NARCISISME"?

  Per Assumpció Luengo 

Des de diversos camps del coneixement (antropologia, filosofia, psicologia, etc.) s’afirma que la societat actual pot estar vivint el moment d’auge del narcisisme com a tema central de la cultura: excessiu individualisme, culte a allò privat, ànsia d’èxit, d’imatge i de poder... Vivim en la cultura centrada en el “jo mateix” on l’obsessió dominant és viure el present. Enrere queda la solidaritat, la satisfacció per tenir cura de l’altre i el plaer en el sentiment d’intimitat com una força per a resistir a aquesta època d’aïllament i sentiments endurits. Com es cura aquesta “malaltia”?
 
La postmodernitat ha reforçat el model de l’home narcisista. Avui en dia es potencia l’individualisme, se supleix l’ètica per l’estètica. De la implicació i compromís personal s’ha passat a la societat del contracte temporal. Del valor pels grans ideals s’ha desembocat en el valor per l’esperit competitiu i la necessitat de triomf i reconeixement. Ja no hi ha història, aquesta només existeix en els llibres de text. Em refereixo al fet que estem perdent el sentiment de pertinença a una successió de generacions que enfonsa les seves arrels en el passat i es projecta cap al futur. Des d’aquesta perspectiva -la “cultura del narcisisme”-, l’ésser humà es presenta sense futur. No té projectes ni hi ha camins que li portin a un fi. Estem atrapats per allò immediat, sumits en “l’èxtasi de la polaroide” que condueix a viure a la superfície del que hi ha, en la “cosmovisió del bricolatge” la qual es caracteritza per l’especialització i l’auge d’allò que és pragmàtico-funcional.
 
D’aquesta manera, la “cultura del narcisisme” ha arribat a ser la precursora d’una època d’aïllament, en la qual la soledat i la buidor estan massa presents per a moltes persones. La situació es complica en observar amb estupor com el missatge cultural actual és que devem ser individus independents i autònoms (el “campi qui pugui”) com un prerequisit per a comprometre’ns en una relació íntima; una època on homes i dones manifesten un profund temor a comprometre’s o una incapacitat per expressar emocions. Amb massa freqüència els dogmes de la publicitat i mitjans de comunicació prometen una versió idealitzada d’allò que cada persona, individualment, pot arribar a assolir (el desig de mantenir-se sempre jove) i d’allò que la relació amorosa ens proporcionarà. Considero que no és exagerat afirmar que vivim en un món en què la intimitat és difícil de trobar (un exemple seria l’existència dels realities on s’exhibeix la intimitat a canvi de diners) i encara més difícil de mantenir, amb la paradoxa que tot ésser humà necessita el recolzament que ofereix una relació amorosa i íntima amb un altre. Per al futur benestar de la nostra societat hauria d’haver una revaloració del significat d’intimitat i una actitud de l’individu, en l’àrea del social, que lluiti contra el desinterès pels assumptes públics, la qual cosa endormisca els ciutadans lliurant-se a una renúncia apàtica i desesperançada.
 
El sentiment d’intimitat és una vivència íntima que experimentem de manera profunda quan ens sentim compartint el mateix espai emocional amb una altra persona, però sense arribar a perdre el nostre propi sentiment de ser-hi. La forma d’abastar el sentiment d’intimitat no dependrà d’una qualitat innata sinó de la interacció i contacte que hi va haver entre els pares i el subjecte quan aquest era un bebè. Aquestes experiències que cohabiten en un espai interior propi són l’embrió de la capacitat humana per pensar amb sí mateix i sobre sí mateix; també de la capacitat per estar-hi sol i en contacte amb sí mateix. Com adults continuem requerint per a la nostra confirmació com a subjectes, per a la validació de sentiments, pensaments i accions, que una altra persona els revaluï. En definitiva, el plaer que es troba en la intimitat és precisament aquesta revalidació de l’altre i és per la mateixa raó que el sentiment d’intimitat té un caràcter vivificant.
Website
Email
Facebook
YouTube
Copyright © 2017 SOCIETAT ESPANYOLA DE PSICOANÀLISI - SEP, Tots els drets reservats.


Vols canviar la manera comreps aquests correus?

[vull actualitzar la meva subscripció]  [em vull donar de baixa]

Email Marketing Powered by Mailchimp