Copy

SOCIETAT ESPANYOLA DE PSICOANÀLISI - SEP
www.sep-psicoanalisi.org

 

NEWSLETTER SEP
Hivern 2016

 

COMIAT DEL FINS ARA PRESIDENT DE LA SEP


Benvolguts/des,
Amb aquest escrit arriba també el meu comiat com a president de la SEP, càrrec que a partir d’ara ocupa la nostra companya Mª del Valle Laguna. Només em resta agrair als meus col·laboradors de la Junta directiva el seu treball i suport incansables; als membres i candidats de la nostra Societat, la seva dedicació a la institució i al creixement de la psicoanàlisi en les seves múltiples i variades aplicacions; i, finalment, però no menys important, també a tants professionals, estudiants i persones properes que han respost a les nostres convocatòries acudint a taules rodones, conferències, presentacions de llibres, etc.
Aquest darrer trimestre de l’any hem rebut la visita del Dr. Stefano Bolognini, actual president de l’Associació Psicoanalítica Internacional (IPA) a la qual pertanyem. Això ens ha permès copsar de primera mà les preocupacions i moviments de renovació que es produeixen en el sí de les institucions psicoanalítiques d’arreu del món, així com l’interès creixent per la psicoanàlisi que té lloc a zones fins ara allunyades com el Japó, la Xina, l’Europa de l’Est, etc. Aquesta multicentralitat i diversificació del desenvolupament de la psicoanàlisi va lligada a la seva pluralitat teòrica -que no eclecticisme- que va imposant-se cada vegada més en la psicoanàlisi contemporània. 
I, finalment, un dolorós comiat: el de Josep Beà, que va ser president de la SEP i a qui molts de nosaltres devem tant del seu mestratge i la seva calidesa humana. La seva integritat i honestedat ens acompanyarà per sempre.       
 

Rafael Ferrer

 

SALUTACIÓ DE LA NOVA PRESIDENTA


Benvolguts/des,
El gener del 2016 renovem la presidència i la Junta directiva de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi. En aquesta Newsletter saludem a lectors, professionals, centres i institucions del camp de la psicoanàlisi, psiquiatria, psicologia i camps afins. I els participem el nostre interès per seguir desenvolupant iniciatives per al contacte, intercanvi i col·laboració en el camp personal, institucional i científic.
Com a nova Junta afrontem la nostra responsabilitat amb il·lusió, amb el projecte de donar continuïtat a iniciatives anteriors orientades al fet que la SEP, conservant la seva història i el seu valuós patrimoni científic, assumeixi la pluralitat present en el panorama internacional de la psicoanàlisi i els transcendents canvis científics i socials. Desitgem una SEP que tingui en compte la funció social de la psicoanàlisi, en contacte amb les institucions públiques i privades, i atenta als complexos problemes sociopolítics actuals.
Com a nova presidenta vull expressar el meu agraïment al fins ara president Rafael Ferrer i a tota la seva Junta per l'ajuda que està permetent un traspàs d'assumptes i funcions molt coordinat. També vull citar amb gratitud i reconeixement a tots els presidents anteriors i juntes que van fer possible la creació, continuïtat i desenvolupament creatiu de la SEP al llarg dels seus 56 anys d'existència: P. Bofill (Societat Luso-Espanyola), C. Zamora, J. Corominas, J. Beà, V. Hernández, M. Pérez-Sánchez, R. Bassols, J. Coderch, G. Bodner, M. Miró, A. Pérez Sánchez a més de R. Ferrer. Finalment, m’agradaria assenyalar la meva pertinença al Grup d'Andalusia de la SEP, amb un esment afectuós d'E. Jiménez, que va fer possible aquesta expansió territorial de la SEP.
 

Mª del Valle Laguna

 

CALENDARI D'ACTES

DIJOUS 18 DE FEBRER
SESSIÓ CIENTÍFICA OBERTA DE MARIA CRISTINA BETRIAN
Psicoanalista SEP-IPA
Massa enfurismada i anthropos 
20:30h - Seu de la SEP
Gratuït

Inscripció

DILLUNS 29 DE FEBRER
TAULA RODONA I DISCUSSIÓ AMB ELS ASSISTENTS
I ARA COM LI DIC..?
Com viuen la mort i el dol els infants de 0 a 6 anys... i com ajudar-los

Ponents:
Carme Miranda. Psicoanalista SEP-IPA. Va ser directora i psicòloga de l'Escola Isabel de Villena on va crear l'Equip de Psicologia.

Itziar Fernández. Psicoanalista de l'IPB. Autora del llibre El Joan ha mort.
Modera: Antònia Grimalt. Psicoanalista SEP-IPA
19:30h - Seu de la SEP
Acte organitzat pel Departament d'Anàlisi de Nens i Adolescents de la SEP (DANA)
Gratuït

Inscripció


Podeu consultar els actes interns aquí

 

EN RECORD DE JOSEP BEÀ I MONTAGUT (1924-2016)
 

L’ètica al servei de la salut mental

L’11 de gener va morir a Barcelona el Dr. Josep Beà i Montagut, psiquiatre i psicoanalista, una de les figures més destacades de l’assistència en salut mental catalana de la segona meitat del SXX.
Nascut a Bovera (Lleida), va ser el mestre del poble qui va convèncer els pares de les possibilitats del Josep perquè seguís els estudis, cosa difícil en l’ambient de la ruralia dels anys vint. Un altre obstacle el va constituir la Guerra Civil, però el braó i l’empenta del jove Beà el van fer prosseguir el seu camí fins arribar a Barcelona on va cursar Medicina i es va llicenciar l’any 1949.


  

Va ser l’interès en la qualitat i l’ètica de l’assistència en salut mental el que va constituir el fil conductor de la seva vida professional. A la seva gran experiència com a psiquiatre clínic en l’assistència pública (va ser resident a l’Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau i psiquiatre de la Seguretat Social fins a la seva jubilació), s’hi va unir ben aviat l’exigència en la formació, que considerava condició indispensable per a tractar les persones amb sofriment psíquic, si considerem -com ell ho feia- que la base de la terapèutica psicològica és oferir una relació com a eina tècnica i ètica al servei de l’observació clínica i de la millora del pacient. Aquesta exigència el va conduir a formar-se com a psicoanalista, arribant a ser membre de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi-SEP i, fins i tot, el seu president entre els anys 1978 i 1983. A més de la seva gran dedicació a la formació i supervisió de psicoanalistes, va animar contínuament iniciatives dedicades a donar suport i ajuda als joves psicoterapeutes com, per exemple, la PPIP (Psicoteràpia Psicoanalítica a la Institució Pública), iniciativa pionera en la formació de psicoterapeutes per a la xarxa pública.
El 1964 va col·laborar en la creació de la Fundació Vidal i Barraquer, entitat dedicada a l’assistència clínica, a la docència i a la recerca en el terreny de la salut mental d’inspiració psicodinàmica.    
Casat amb Eulàlia Torras, figura també molt coneguda en l’àmbit de la psicoanàlisi i de l’assistència pública de nens i adolescents, van tenir tres fills: Pere, Núria i Òscar.
El seu profund sentit religiós, que no creia incompatible amb la seva formació científica i psicoanalítica, el va dur a participar en seminaris i publicacions d’aquest àmbit.
Dotat d’una extraordinària calidesa humana, era un home de valors profunds i insubornables a favor de l’honestedat, l’equitat i la recerca de l’autenticitat en un mateix, que va saber transmetre a tots als qui vam tenir el privilegi de rebre el seu mestratge i suport.
La senzillesa en el seu estar i en la seva manera de transmetre la saviesa va afavorir uns vincles humans, personals, d’amistat i professionals molt forts i, al mateix temps, sense afalacs ni aparences.
 

Llúcia Viloca i Rafael Ferrer, psicoanalistes SEP-IPA         


 

Mestre de psicoanalistes 

L'11 de gener va morir el Dr. Josep Beà i Montagut (1924) a Barcelona, ​​on residia amb la seva família i va treballar com a psicoanalista. Casat amb Eulàlia Torras, també psicoanalista destacada, tenen tres fills: Pere (psicoanalista), Núria (metge pediatre) i Òscar (enginyer informàtic). Deixa sis néts i un besnét. Home de fe i de raó, tolerant, senzill i mestre de psicoanalistes de diverses generacions.

    

La humilitat li ve dels seus orígens. Nascut d'un pastor i una carnissera de Bovera, un petit poble de Lleida, lluïa orgullós la seva procedència. Tanmateix, la seva estampa evocava la d'un senador romà; tant per la serietat, el respecte i l'elegància amb què tractava les persones i els assumptes seriosos, com pel respecte amb què era escoltat, sent alhora una persona de molt fàcil accés.
Va estudiar Medicina a la Facultat de Barcelona. Aviat es va interessar per la malaltia mental i la psicoanàlisi. Va treballar amb pacients crònics a l'Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, ​​a la Clínica Torreblanca així com en un ambulatori de la Seguretat Social com a neuropsiquiatre. Va realitzar la seva psicoanàlisi personal amb el Dr. Pere Bofill, un dels fundadors de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi - SEP. Va arribar a ser el primer psicoanalista format al país.
Va ser director de l'Institut de Psicoanàlisi de Barcelona (IPB), dedicat a la formació de psicoanalistes (1974-1977) i, posteriorment, president de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi - SEP (1978-1983), component de l'Associació Psicoanalítica Internacional. Es va dedicar fonamentalment al magisteri oral de la psicoanàlisi personal i les supervisions de casos clínics, sense desatendre les seves contribucions teòriques i el seu particular interès en la comprensió de W. R. Bion.
Va ser un home d'una gran espiritualitat. La seva idea de la dimensió transcendent de l'individu no va suposar cap obstacle per a exercir la seva professió amb el màxim rigor científic. Deixebles seus que no compartien aquesta dimensió van ser testimonis de com impartia els ensenyaments de la psicoanàlisi sense que aquesta faceta entorpís la seva tasca.
Els que vam tenir la fortuna de rebre les llavors del seu magisteri, portem temps gaudint de les que ja van brollar ... I encara en queden per germinar.

Antonio Pérez Sánchez, psicoanalista SEP-IPA


 

HOMENATGE A JOAN CODERCH

El 24 d'octubre del 2015, en el marc de la 6a Reunió Anual d’IARPP-Espanya a València, es va retre un homenatge al nostre company i mestre Joan Coderch en ocasió dels seus 85 anys de trajectòria humana.
L'acte va consistir en primer lloc en una taula rodona que tenia per títol "Reflexions al voltant de l'obra de Joan Coderch". Aquesta va ser coordinada per Rosario Castaño (IARPP-Espanya), presidenta de la Secció de Psicoteràpies Psicoanalítiques de la FEAP. Els participants, per ordre d'intervenció, van ser: Neri Daurella (SEP-IPA i IARPP-Espanya), Alejandra Plaza (fundadora d’IARPP-Mèxic) i Alejandro Ávila Espada (fundador d’IARPP-Espanya i de la FEAP).
Els tres ponents van destacar diferents aspectes de la trajectòria humana i professional de Joan Coderch i de les seves respectives experiències de col·laboració amb ell. El text complet de les seves intervencions i les fotografies corresponents poden trobar-se al Vol.9 (3) de la Revista electrònica CEIR (Clínica i Investigació Relacional). També ho podeu trobar aquí.

  

Joan Coderch va agrair l'homenatge i l'afecte de tots els col·legues, i va plantejar la necessitat de seguir reflexionant i debatent sobre qüestions com el futur de la psicoanàlisi i els fonaments del paradigma relacional. Un cop finalitzada la seva intervenció, va ser llargament aplaudit pel nombrós públic (uns 200) posat en peu, i es va crear un clima molt emotiu.

  

A continuació, se li va fer entrega d'un llibre de dedicatòries d'amics, col·legues i deixebles procedents de diferents llocs d'Espanya i pertanyents a diferents associacions professionals (SEP, IARPP, ACPP, etc.). Van prendre la paraula bastants assistents, entre ells, Mabel Elduque, qui, en nom de la Junta de la SEP, es va sumar a l'homenatge agraint l'aportació de Joan Coderch a la inclusió de la pluralitat de la psicoanàlisi en la formació i el pensament dels membres de la SEP.
Els assistents a l'acte van coincidir en valorar l'experiència compartida i el reconeixement de la valuosa aportació de Joan Coderch a la psicoanàlisi contemporània.

Neri Daurella, psicoanalista SEP-IPA

 

VOLUM D'HIVERN DE LA REVISTA CATALANA DE PSICOANÀLISI

En aquest volum podreu llegir a Originals tres treballs. Stefano Bolognini descriu la modalitat interpsíquica de funcionament mental amb exemples extrets de la vida quotidiana i fa un repàs del que anomena eines tècniques d’ús comú en el treball psicoanalític i psicoterapèutic. Björn Salomonsson presenta el tractament psicoanalític pares-infants. És un tractament en què l'analista parla directament al bebè, i el bebè -encara que no entengui el significat de les paraules- percep la sinceritat de l'analista i el seu compromís. Sherry Elisabeth Lupinacci fa una revisió de la teoria contemporània de l'encapsulament "tipus closca" a partir de la psicoanàlisi de deu anys amb una pacient no psicòtica, que va portar al col·lapse de la càpsula autística i al restabliment de relacions més madures.
A Aplicacions Marina Mestres i Lourdes Busquets s’endinsen en la comprensió del funcionament mental i la descripció dels signes d’alarma d’autisme a partir de les transcripcions dels vídeos domèstics del primer any de vida d’un nen posteriorment diagnosticat de TEA. Berta Requejo reflexiona sobre la tècnica en el treball terapèutic amb nens amb un funcionament psíquic primitiu. Elizabeth Palacios ens presenta una modalitat de treball psicoanalític amb parelles; mostra com abordar terapèuticament aquest tipus de vincle i com pot tenir lloc el canvi psíquic en una parella.
 A Jornades de la revista us presentem els treballs de les Jornades d’enguany, celebrades el 14 de novembre al CosmoCaixa amb el títol Tractaments basats en la mentalització i  psicoanàlisi. Hi podeu llegir el text complert de la presentació de Jordi Sala, centrada en els processos de vinculació i mentalització així com un extens resum de la presentació de Dickon Bevington de la teoria de la mentalització, una teoria tècnica que s'aplica des de fa anys sobretot amb pacients especialment difícils i traumatitzats.
I, com sempre, trobareu la secció Avui comentem amb la ressenya del llibre Veure i ser vist. Sortint d’un replegament psíquic de John Steiner; la presentació d’Antònia Grimalt del llibre d’Aguayo sobre els seminaris de Bion a Los Angeles, i les ressenyes de dos congressos: el 16è congrés anual de la Societat Internacional de Neuropsicoanàlisi (NPSA) que es va celebrar a la Universitat d’Amsterdam del 9 a l’11 de juliol del 2015 amb el tema Plasticitat i repetició (i altres tòpics); i la conferència anual de l’Associació Internacional de Psicoanàlisi de Parella i Família (AIPPF o IACFP) que va tenir lloc a Londres el 14 de novembre del 2015 en col·laboració amb el Tavistock Centre for Couple Relationships (TCCR).
 
Les editores


 

DESTACATS

EL DIARI LA VANGUARDIA PUBLICA L'OBITUARI DE JOSEP BEÀ I MONTAGUT 
L'1 de febrer el diari La Vanguardia va publicar tant en la seva edició impresa com digital l'obituari del Dr. Josep Beà i Montagut, escrit pels psicoanalistes de la SEP Rafael Ferrer i Llúcia Viloca.
El podeu llegir aquí


ANTONIO PÉREZ SÁNCHEZ, NOU COORDINADOR DEL GRUP D'ESTUDIS DE PORTUGAL DE LA IPA
El psicoanalista i expresident de la SEP Antonio Pérez Sánchez ha estat nomenat per la Junta directiva de la International Psychoanalytical Association (IPA), que presideix el Dr. Stefano Bolognini, coordinador (Chair) del Grupo d’Estudis de Portugal, del qual ja en formava part com a membre.


JAIME P. NOS PUBLICA UN TREBALL EN ELS LLIBRES ANUALS EN ESPANYOL, FRANCÈS I TURC DE 2015 DE THE INTERNATIONAL JOURNAL OF PSYCHOANALYSIS
El treball del psicoanalista de la SEP Jaime P. Nos titulat Collusive induction in perverse relating: Perverse enactments and bastions as a camouflage for death anxiety (The International Journal of Psychoanalysis, Volume 95, Issue 2, pages 291-311, April 2014) ha estat seleccionat per a la seva publicació al Libro Anual de Psicoanálisis 2015, a l´Année Psychanalitique Internationale de 2015 i al
llibre anual turc de 2015 -Uluslararasi Psikanaliz Yilligui- que edita anualment The International Journal of Psychoanalysis.

 

RESSENYES D'ACTIVITATS

SESSIÓ CIENTÍFICA DE MARÍA ALICIA VINENT
La neuropsicoanàlisi: el treball interdisciplinari entre els camps conceptuals de la psicoanàlisi i la neurociència
17 de desembre, seu de la SEP


  Per María Alicia Vinent

La Dra. María Alicia Vinent va presentar "La neuropsicoanàlisi: el treball interdisciplinari entre els camps conceptuals de la psicoanàlisi i la neurociència" en una sessió científica oberta a la seu de la SEP el 17 de desembre del 2015.
Va situar l'inici d'aquest interès en l'intent de Freud d'unir els seus descobriments psicològics amb la neurociència. Com que aquesta ciència estava molt poc desenvolupada en la seva època, va haver d'abandonar el seu intent però sempre va mantenir que algun dia seria possible. Va mantenir la seva investigació en el camp del psicològic profund, amb especulacions heurístiques en el context del descobriment. Encara que sempre va considerar que la clínica presencial era el veritable context de validació, va crear la metapsicologia per a estudiar-la en profunditat i no limitar-la a una narració fenomenològica. Arnold Pfeffrer, psiquiatre i psicoanalista, en la dècada dels 90 va formar un grup de treball per poder connectar la neurociència actualitzada amb els conceptes psicoanalítics tradicionals, per tal de trobar una connexió entre la conceptualització de la ment inconscient i la funció cerebral orgànica. En el 2000, Mark Solms, neuropsicòleg i psicoanalista, va formar la Societat Internacional per debatre aquests temes i va encunyar el terme neuropsicoanàlisi. És una postura d'intercanvi basada en una perspectiva monista de doble entrada: les dues disciplines estudien els mateixos fenòmens des d'òptiques diferents, des del cervell com a òrgan o com a ment subjectiva amb els seus aspectes inconscients.
Aquests diàlegs es realitzen tenint en compte l'epistemologia contemporània, que es refereix a la quarta dimensió, el temps vivencial com historicitat. És a dir que agrega el subjectiu a l’objectiu de l'epistemologia tridimensional espacial. Aquesta perspectiva permet integrar les visions parcials de les disciplines i tendències diferents, mantenint l'especificitat de cadascuna. Es busca trobar connexió entre els dos models, de la investigació neurocientífica i de la clínica dinàmica.
La neurociència cognitiva que aplica el coneixement de la conceptualització psicoanalítica desenvolupa l'enfocament cognitiu encarnat, que atén les representacions corporals i el funcionament subcortical. La neurociència afectiva es dedica a estudiar l'afectivitat tenint en compte la vida interior des del seu origen primitiu, estudiant els circuits afectius complets des del tronc cerebral i els nuclis subcorticals.
L'últim congrés, amb el títol "Plasticitat i repetició", va estar referit a les condicions que crea la psicoanàlisi per al canvi, considerant què es pot dir actualment sobre els mecanismes de canvi i sobre la fixació i la rigidesa, que s'oposen al canvi.



CONFERÈNCIA DE STEFANO BOLOGNINI
Entre la igualtat i l'alteritat. Les paraules de l'analista en el diàleg interpsíquic
12 de desembre, Aula Magna Universitat de Barcelona


   Per Rafael Ferrer

El dissabte 12 de desembre del 2015 el Dr. Stefano Bolognini, convidat per la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, va pronunciar la conferència titulada "Entre la igualtat i l’alteritat. Les paraules de l‘analista en el diàleg interpsíquic". L’acte va tenir lloc a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona, i va ser organitzat per la SEP conjuntament amb el Màster en Psicoteràpia Psicoanalítica per a la Xarxa Pública de Salut Mental de la UB, dirigit per la Dra. Maria Teresa Miró, que va presidir l’acte amb el president de la SEP Rafael Ferrer.


D'esq. a dreta: R. Ferrer, S. Bolognini i M. Miró

Bolognini va descriure i va posar exemples de l’intercanvi interpsíquic com un estat natural i compartit de comprensió i interacció mútua entre dos éssers humans; un fenomen que es pot donar en la vida quotidiana però que adquireix una significació particular en la relació analítica per possibilitar de manera particularment efectiva la contenció i la simbolització. Ara bé, perquè aquest intercanvi tingui lloc l’analista ha d’estar ben sintonitzat amb sí mateix i amb el món intern del pacient i la seva organització dinàmica.



En la segona part de l’exposició, el ponent va descriure el que va anomenar “eines tècniques mínimes”, en el sentit que s’utilitzen de manera quotidiana i natural però, en canvi, no solen constar en els manuals de tècnica. Són certes preguntes o intervencions verbals que ajuden a modular les diferències entre "self" i "no-self", o entre igualtat i alteritat, en el sentit d’ajudar a crear un espai natural i compartit pels dos membres de la parella terapèutica.
La conferència va comptar amb una nombrosa assistència que va seguir amb interès el seu desenvolupament, tal com es va manifestar en les diverses intervencions que es van fer des del públic un cop es va acabar la presentació del conferenciant.
El Dr. Stefano Bolognini, psicoanalista italià, està especialitzat en la teoria de la tècnica analítica i ha publicat diversos treballs i articles sobre el tema, d’entre els quals en destaquem dos editats en castellà: "La empatía psicoanalítica" (2004) i "Pasajes secretos" (2011), ambdós editats per Lumen.
El text complert de la conferència, en la seva traducció al català, el podreu trobar en el número d’hivern de la Revista Catalana de Psicoanàlisi.



TAULA RODONA SOBRE ADOLESCÈNCIA I ADOPCIÓ
L'adolescència en els nens adoptats
30 de novembre, seu de la SEP


Per Tuulikki Trias

El Departament d'Anàlisi de Nens i Adolescents (DANA) de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi - SEP va organitzar dilluns 30 de novembre del 2015 la Taula Rodona titulada "L'adolescència en els nens adoptats". Va ser moderada per Glòria Zegrí, psicoanalista de la Societat, i va comptar amb la participació de la Dra. Antònia Grimalt, psicoanalista de la SEP, i la Sra. Montserrat Rius, psicòloga i coordinadora de l'equip d'Adopcions de la Fundació Eulàlia Torras de Beà (FETB).


D'esq. a dreta: M. Rius, A. Grimalt i G. Zegrí

Antònia Grimalt va plantejar alguns aspectes introductoris respecte a la manera de pensar sobre l'adopció. Va emfatitzar que tenir un fill no és simplement una condició biològica sinó que requereix una inscripció simbòlica, un vincle que s'estableix en presència de l'altre, del qual es rep aliment, calidesa i amor. Algú que a més de satisfer necessitats materials, estima.
Va reflexionar sobre en quins punts l'adopció és diferent de la paternitat biològica, en què s'assemblen i en què difereixen. En ambdós casos els pares han d’ 'adoptar' els seus fills en el sentit que poden tenir un espai mental per al seu fill. Un fill neix del vincle amorós i es transforma en subjecte dins de la família.
La perspectiva centrada en el vincle estableix la idea del psiquisme que es va modificant a través dels vincles significatius que es donen al llarg de tota la vida. Llavors els errors en les primeres experiències es poden superar a través de noves relacions significatives donant lloc a subjectivitat i inscripcions que obren nous punts de partida.
Montserrat Rius va explicar com la història de les persones adoptats condiciona en bona mesura la relació que estableixen amb l'entorn i la construcció de la seva identitat.
El període de l'adolescència comença amb la pubertat i es caracteritza per les diferents tasques que l'individu ha d'afrontar per tal de passar a l'edat adulta. El desenvolupament sexual irreversible i els canvis físics que s'acompanyen donen lloc a un canvi d'imatge de si mateix, així com una imatge canviant dels pares en la ment de l'adolescent. La capacitat per fer front a aquests canvis es veurà influenciada per les característiques psicològiques establertes en la infància, desenvolupades d'acord amb la relació primerenca amb els pares i modificades per les pròpies fantasies inconscients del nen.
Durant el seu creixement i desenvolupament un nen adoptat afronta algunes tasques afegides que poden actuar com a factors estressants, tant per al fill com per als seus pares.

Ambdues ponents analitzen algunes d'aquestes tasques afegides, com el procés de la separació i individuació, i el procés de coneixement, comprensió i elaboració dels orígens. Com són a la base de les dificultats que poden ocórrer en l'adolescència. També es van discutir algunes possibles manifestacions clíniques, i com es pot ajudar al jove tant des d'un abordatge psicoterapèutic com amb el suport i el vincle contenidor proporcionat pels pares adoptius.
La Dra. Grimalt va emfatitzar la importància de comptar amb la capacitat, que tots tenim, de construir relacions que en cada moment ens donen un sentiment de pertinença i obren noves possibilitats per a la construcció subjectiva. Les inscripcions originals en les primeres experiències poden ser suplementades per noves, en funció de vincles significatius tant en el context familiar com social.
El públic assistent va seguir amb molt d'interès la presentació, generant un debat viu, ple de preguntes i comentaris relacionats amb l'adopció; la importància d'ajudar els nens adoptats a elaborar els diversos dols de les pèrdues, o respecte les preguntes i dubtes que els joves tenen sobre el seu origen i família biològica.



PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
WILFRED BION: SEMINARIS I SUPERVISIÓ A LOS ANGELES
27 de novembre, seu de la SEP


   Per Antònia Grimalt

El divendres 27 de novembre del 2015 va tenir lloc a la SEP la presentació del número 15 de Monografies de Psicoteràpia, Psicoanàlisi i Salut Mental. Esperança Castell, en nom de Monografies, va explicar el procés de col·laboració entre diferents entitats que ha cristal·litzat amb la traducció al català del llibre "Wilfred Bion: Seminaris i supervisió a Los Angeles" editat per Joseph Aguayo i Barnet Malin. Castell va ressaltar la iniciativa de traducció per part del grup de Bion que dirigeix Antònia Grimalt i la valuosa col·laboració de la SEP en fer-ho possible.
La SEP, a través del CAPSA, va promoure la vinguda a Barcelona del Dr. Aguayo els dies 27 i 28 de juny del 2014. Tanmateix, el grup de Bion en col·laboració amb la SEP va organitzar una conferència i un taller a càrrec del Dr, Aguayo en el qual hi van participar uns 90 col·legues de la Societat i altres professionals convidats. En aquestes trobades es va poder escoltar Bion en directe a través de cintes enregistrades i es van utilitzar diferents materials traduïts pel grup de Bion.
Castell va agrair la tasca de la Dra. Antònia Grimalt com a coordinadora de l’edició en català. També va donar les gràcies a l’Editorial Montflorit perquè no ha regatejat esforços fins a aconseguir oferir un llibre bonic i agradable de llegir. La representant de Monografies va acabar la seva intervenció ressaltant la posada en comú de l’esforç de moltes persones que durant un parell d’anys han treballat per fer possible que el llibre hagi sortit a la llum. Antònia Grimalt va fer una intervenció molt amena- treballada amb anterioritat al grup de Bion- i va presentar el llibre, intercalant les mencions al text amb els fragments d’àudio, que van possibilitar escoltar al propi Bion impartint els Seminaris.

Grimalt va comentar l’interès actual pel pensament de Bion evidenciat en les nombroses publicacions sobre aquest autor. També, l’especial valor d’aquesta publicació ja que mostra un moment de transformació en la seva vida i pensament que posa de manifest un home que, com li passava a Freud, no li feia por revisar tot allò que pensava que sabia en una recerca que evolucionava sempre cap a la veritat. Retraten un Bion lluitant amb les seves idees sobre la memòria, el desig, O, K i F, i enlloc més, Bion presenta tant àmpliament la seva comprensió del material clínic.
Va seguir amb una breu història en relació a l’interès per la teoria kleiniana de quatre joves psicoanalistes de Los Angeles que volien complementar i ampliar la seva formació, basada exclusivament en la psicologia del Jo. I d’aquí la iniciativa de convidar analistes britànics. Bion fou el primer analista Kleinià convidat a viure i treballar a Los Angeles.  
En relació al contingut del llibre, Grimalt va comentar que aquests seminaris mostraven treballs en curs en relació amb les idees incipients de Bion del “l’últim” període. La seva ruta alternativa era tenir en compte el treball a nivell clínic amb les implicacions tècniques derivades del seu treball conceptual. Així, Bion dedica gran part de la seva atenció a la noció de “continent/contingut” i també a la “identificació projectiva”, especialment en relació al treball amb pacients psicòtics i amb trastorns mentals severs. També revisa la seva idea del “místic” i de l’ “establishment” com una variació addicional de la relació “continent/contingut”. La generosa presentació de casos clínics, per altra banda tan escassos en la resta de la seva obra, va donar lloc a intercanvis molt vius amb els participants que també es van animar a associar experiències amb els propis pacients.
Un dels casos destacables era l’extensa discussió clínica sobre els pacients “psicòtics borderline” tot oferint l’exemple viu i dramàtic del seu treball analític amb una dona jove, tempestuosa i explosiva, que traspuava odi de cada porus de cos i ment. Bion enfocava els estats del jo primitiu des de la perspectiva kleiniana que els infants neixen amb una capacitat rudimentària de relació d’objecte, concebuda aproximadament en termes de la seva relació fantasmàtica amb el cos matern. A més a més de les posicions kleinianes ben conegudes sobre la identificació projectiva i els estats psicòtics, també va desenvolupar la idea de com els pacients psicòtics ataquen les seves pròpies ments i percepcions. Sostenia que la comunicació psicòtica reflecteix aquest trastorn del pensament, i per tant podria ser útil treballar analíticament amb aquests tipus de pacients. Així mateix es va centrar en com les persones psicòtiques sovint confonen els pensaments omnipotents amb accions, i quan es requereix reflexió sovint apareix acció en lloc de pensament.
La manera de parlar directa i clara de Bion amb un mínim d’argot conceptual contrasta molt amb l’estil d’escriure dens i opac que s’evidencia en les monografies epistemològiques del mateix període. En aquests seminaris, Bion gairebé no fa referència a símbols abstractes o a al·lusions matemàtiques, la qual cosa fa que, tot i plantejar idees revolucionàries, sigui un llibre assequible, valuós, que transmet experiència clínica i fomenta pensament.

 


SESSIÓ CIENTÍFICA D'ANTONIO PÉREZ SÁNCHEZ
Aspectes de l’anàlisi d’una pacient esquizofrènica: dolor mental i simbolització
19
de novembre, seu de la SEP


   Per Antonio Pérez Sánchez

El Dr. Antonio Pérez Sánchez va presentar en sessió científica el treball titulat "Aspectes de l’anàlisi d’una pacient esquizofrènica: dolor mental i simbolització" el 19 de novembre del 2015 a la seu de la SEP.
Freud va descartar que els pacients psicòtics fossin subsidiaris del tractament psicoanalític perquè no eren capaços de desenvolupar una transferència amb l’analista. Durant els anys 50 del segle passat, alguns analistes atenent a un major coneixement dels primers estadis de la ment van iniciar l’aplicació del mètode analític en els mateixos. Algunes dècades més tard, aquest entusiasme va anar disminuint en ensopegar amb la dura realitat de la dificultat en modificar l’estructura psicòtica. No obstant això, es van aconseguir avenços i un coneixement  més ampli de la vida psíquica. Però per a molts analistes ha anat guanyant terreny de nou la inaccessibilitat gairebé absoluta dels pacients psicòtics a la psicoanàlisi, concloent que aquests pacients requereixen d’entrada formes d’abordatge terapèutic que modifiqui el mètode psicoanalític, és a dir, psicoteràpia psicoanalítica. Ara, les raons adduïdes difereixen de les defensades per Freud. Bàsicament, Antonio Pérez Sánchez les resumeix en tres: 1) la poca tolerància del pacient per al dolor psíquic; i com a conseqüència d’aquesta són les dues restants 2) les seves serioses resistències per acceptar les condicions de l’enquadrament analític “habitual”, i 3) la incapacitat per a la simbolització evolucionada per un predomini del pensament concret i, per tant, per al treball interpretatiu. El treball tractava d’examinar el caràcter relatiu dels tres aspectes esmentats, de manera que no sempre es presenten en tal grau que resultin incompatibles amb l’aplicació del mètode psicoanalític. Per il·lustrar-ho, es va presentar material clínic de la psicoanàlisi d’una pacient esquizofrènica amb el mètode “habitual” que Antonio Pérez Sánchez sol emprar quan intenta posar en marxa un procés analític.

Un dels corol·laris que es pot extreure és que la psicopatologia del pacient per si mateixa no determina l’aplicació o no del mètode psicoanalític, sempre que hi hagi altres condicions favorables de la personalitat. Entre elles, se subratlla l’existència d’una mínima capacitat en el pacient per experimentar el dolor, és a dir, voler saber del mateix i no només sentir-lo.
En la rica discussió que es va suscitar, es va destacar la importància en el maneig de l’enquadrament, de manera que permeti adaptar-se a les necessitats de la pacient sense alterar el fonament del mateix. Un altre aspecte que es va assenyalar va ser la relativitat dels criteris d’anàlisi en funció de tan sols la psicopatologia. També es va recollir la nova perspectiva de la simbolització com un procés que abraça des de les formes més primitives a les més evolucionades, passant per l’equació simbòlica. És aquest complex de graus diferents de simbolització adquirits pel pacient psicòtic el que permet la interpretació fins i tot la transferencial. Va ser motiu de contrast la qüestió de si pot dir-se que en un moment inicial del tractament la pacient vivia amb un predomini d’una identificació adhesiva o d’identificació projectiva, i les diferències que s’estableixen entre patologies similars si es tracta d’adults, com era el cas, o de nens.



XXX JORNADES DE LA REVISTA CATALANA DE PSICOANÀLISI
Tractament basat en la Mentalització i Psicoanàlisi
14 de novembre, Auditori CosmoCaixa


   Per Mark Dangerfield
                                     Fotografies: Marta Gomà


El dissabte 14 de novembre del 2015 va tenir lloc a l’auditori del CosmoCaixa de Barcelona les XXX Jornades de la Revista Catalana de Psicoanàlisi amb el tema que portava per títol "Tractament basat en la Mentalització i Psicoanàlisi". Hi van participar uns 250 assistents que van contribuir activament amb preguntes i comentaris al bon desenvolupament de la Jornada de treball.
Es van presentar dues ponències. La primera, “Vinculació emocional i processos de mentalització” va anar a càrrec de Jordi Sala, psicòleg clínic, psicoanalista titular amb funcions didàctiques de la SEP-IPA i psicoterapeuta a la Unitat de Psicoteràpia Psicoanalítica d’Infants i Joves (UPPIJ) de Sant Pere Claver-Fundació Sanitària. La segona, "No hi ha res tan pràctic com una bona teoria: la Mentalització i les seves aplicacions en el treball terapèutic - a la clínica i al carrer" la va oferir Dickon Bevington, psiquiatre i psicoterapeuta, director mèdic de l’Anna Freud Centre de Londres, Cambridgeshire Child and Adolescent Substance Use Service (CASUS), Membre de Cambridge and Peterborough CLARHC, Universitat de Cambridge. Ambdós autors van abordar el tema de la mentalització des de perspectives complementàries i obertes al diàleg entre sí.  

  

D'esq. a dreta: D. Bevington, A. Llairó, J. Sala i I.Laudo

J. Sala ens va mostrar d’entrada el recorregut del concepte de mentalització, partint  del model de l’Escola Psicosomàtica de París i passant per conceptualitzacions fetes per diferents autors com Isaacs, Bowlby, Bion, Aulagnier, Stern i d’altres. Després, a través de l’evolució del concepte i de dues interessants vinyetes clíniques, ens va transmetre com entén el desenvolupament de la ment des de la matriu relacional mitjançant la creació de representacions mentals de l’experiència. Per J. Sala aquest procés ha d’incloure, no només la funció reflexiva de prendre consciència de sí mateix i de l’altre com algú diferenciat que preconitza la teoria de la mentalització, sinó també l’inefable de la experiència i del no representat o representable mentalment.

 

D. Bevington, expert en Tractament Basat en la Mentalització (MBT), ens va explicar des de la seva perspectiva i de manera pràctica en què consisteix mentalitzar i com estem mentalitzant en tot moment i context relacional. Mentalitzar seria, des d’aquest punt de vista, una activitat mental imaginativa que s’entén com la capacitat de percebre i interpretar la conducta humana en termes d’estats mentals intencionals: pensaments, sentiments, creences, desitjos, motivacions, etc. Es refereix a la capacitat per atendre els estats mentals propis i aliens. Si estem mentalitzant amb èxit som capaços d'entendre el que està passant en les nostres ments i en les ments d'altres persones. D. Bevington va parlar de com aplicar-ho per tal de tractar situacions en què la mentalització és deficitària, com en el cas de trastorns mentals greus o en pacients afectats de trastorn límit de la personalitat.


 
D'esq. a dreta: D. Bevington, M. Dangerfield, J. Sala i P. Tardío

El temps es va fer curt i no es van poder abordar les aplicacions en les disfuncions de les dinàmiques relacionals familiars.


XXI JORNADES DE PSICOANÀLISI I PSICOTERÀPIA PSICOANALÍTICA 
QUAN DOS PASSEN A SER TRES: LA PARELLA DAVANT EL FILL
La gestació: diferents camins del desig a la realitat

10 d'octubre, Hotel Ayre de Sevilla


Per Silvia García de la Vega 

El 10 d'octubre del 2015 es van celebrar les XXI Jornades de Psicoanàlisi i Psicoteràpia Psicoanalítica a l'Hotel Ayre de Sevilla. És la primera trobada que se celebra després del seu  canvi en la freqüència d'anual a biennal. El tema triat: "Quan dos passen a ser tres: la parella davant el fill. La gestació: diferents camins del desig a la realitat" també ha estat innovador en atendre al procés de gestació física i psíquica com a fruit de la trobada entre dues realitats internes/externes i amb multitud de vies físiques per a materialitzar-se en un tercer.
La data de la celebració va resultar poc efectiva ja que en coincidir amb un pont, més que facilitar l'assistència la va interferir. Els plans personals són els que tenen prioritat en aquests períodes més amplis de descans, un fet que creiem que ha quedat clar amb el nombre d'assistents a l'esdeveniment.
En relació a la inscripció, un altre element rellevant ha estat la difusió. Les vies a les quals hem acudit s'han mostrat clarament ineficaces i, en aquest sentit, prenem nota per a les pròximes jornades. El nombre total d'assistents va ser de 23 persones i encara que les despeses van ser molt mesurades fa difícil cobrir els costos de la trobada.
L'esdeveniment es va desenvolupar en un ambient d'interès i participació clar, en el que van gaudir tant els ponents com els assistents. En aquest sentit podem considerar les XXI Jornades com un espai que ha aconseguit el seu objectiu d'intercanvi científic enriquidor per als assistents.
Els ponents que van aportar el seu temps i esforç per a compartir els seus coneixements van ser: la Sra. Montserrat Guàrdia, psicòloga clínica i psicoanalista (SEP-IPA) que va pronunciar la ponència "La gestació del vincle emocional i les seves arrels sensorials"; la Sra. Núria Camps, directora del Servei de Psicologia Clínica de la Fundació Puigvert, amb la ponència "Fecunditat, reproducció assistida i funció parental"; i, finalment, el Dr. José Navarro Pando, director de la Unitat de Reproducció Humana i Cirurgia Endoscòpica de l’Inebir, amb "Noves fronteres de la reproducció assistida". Els estem molt agraïts per la seva generositat.
També volem agrair l’esforç de la nostra companya María de la Paz Carrión en la difusió de la jornada a les notícies de la televisió d'Andalusia Canal Sur, en la seva edició de nit del 10 d'octubre i en totes les seves edicions del diumenge 11 d'octubre.



CONFERÈNCIA D'ALICIA KACHINOVSKY
Psicoanàlisi extramurs: el taller clínico-narratiu en el treball amb nens
21 de setembre, seu de la SEP

  
Per Tuulikki Trias

La Dra. Alicia Kachinovsky, psicoanalista i psicòloga de nens i adolescents de l'Institut Universitari de l'Associació de Psicoanàlisi de l'Uruguai (APU), va pronunciar el 21 de setembre del 2015 a la seu de la SEP una conferència sobre l'ús del conte a la feina amb nens. La conferència titulada "Psicoanàlisi extramurs: el taller clínico-narratiu en el treball amb nens" va ser organitzada per la comissió científica de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi juntament amb el Departament d'Anàlisi de Nens i Adolescents de la SEP (DANA).
La Dra. Kachinovsky va relatar la seva experiència realitzada en el marc de la seva tesi doctoral d'un taller amb un grup de nens amb dificultats d'aprenentatge a partir de l'ús de contes infantils. L'acte va ser presentat i moderat per la Sra. Elena Fieschi, psicoanalista de la SEP-IPA i coordinadora del DANA, i per la Dra. Llúcia Viloca, psicoanalista de la SEP-IPA i coordinadora de la comissió científica.
La ponent va presentar el seu treball que constitueix una part d'un altre: "El conte infantil com a objecte intermediari en la complexificació del psiquisme", la seva tesi doctoral en curs a la universitat de Buenos Aires (Argentina). A propòsit de la mateixa es va instrumentar un taller clínico-narratiu en una escola pública de temps complet de la ciutat de Montevideo. Es va treballar amb un grup de sis nens de 6 a 8 anys amb risc de fracàs escolar.
Es tracta d'una tesi de psicoanàlisi extramurs que es desenvolupa fora de l'àmbit del consultori, en l'àmbit escolar. El conte compleix la seva funció d'objecte intermediari, vinculant dos espais teòrics, disciplinaris i pràctics heterogenis: el pedagògic i el psicoanalític.
La intervenció de la conferenciant va estar orientada pels següents supòsits: a) el conte infantil modela els conflictes humans universals en els quals es motiva i dels quals es nodreix; b) el conte confronta a qui el llegeix o escolta amb les seves pròpies novel·les i és per aquesta raó un activador de conflictes i d'afectes que els diversos arguments capturen o lliguen; c) el conte excita d'aquesta manera la vocació hermeneuta del nen, proposant versions o veritats alternatives, i obre així noves oportunitats de tramitació de conflictes singulars.
La tasca de la investigadora ha estat orientada a introduir una obertura del camp interpretatiu infantil, apostant per la complexificació dels processos de simbolització en nens amb presumpte fracàs escolar. Allà on s'han produït falles de la simbolització, el conte infantil pot ser usat pel psicoanalista a manera d'una xarxa significativa que permeti entrellaçar vivències esfilagarsades, mancats de sentit i corresponents a l'ordre d’allò irrepresentable.
Després de la presentació es va obrir un col·loqui amb el públic.

 

ENTREVISTA

JORGE L. TIZÓN
AUTOR DEL LLIBRE PSICOPATOLOGÍA DEL PODER. UN ENSAYO SOBRE LA PERVERSIÓN Y LA CORRUPCIÓN

- Què explica el seu llibre?
Intento respondre ('m) per què s'utilitza tant en els mitjans de comunicació el terme "perversió" i tan poc a la clínica psicopatològica, fins i tot psicoanalítica. En conseqüència, reprenc el concepte psicoanalític de perversió i el redefineixo per als nostres dies, diferenciant-lo d'altres termes psicopatològics. Crec que entendre la "perversió" és fonamental per entendre alguns fenòmens psicològics, psicopatològics i socials clau en el món actual.

- Per què va escriure aquest llibre?
El primer impuls parteix de la meva feina assistencial en medis oprimits i marginats i en situacions de nens i famílies sotmesos a grans mancances i necessitats, no només materials, sinó, sobretot, afectives. La meva experiència és que el seu desenvolupament no és prou recolzat per causa dels plantejaments assistencials antisolidaris del neoliberalisme rampant i de les seves retallades-robatori, la qual cosa ens comporta a tots enormes patiments i costos econòmics i socials. El segon impuls parteix de la constatació de la importància de la perversió en la nostra organització social en decadència. Finalment, el tercer impuls parteix de la idea que l'organització relacional perversa és un model relacional avui poc comprès en molts dels mitjans assistencials, tant psicoanalítics com no psicoanalítics. Per tot això desitjava proposar aquest conjunt de reflexions, aquest assaig, en part psicoanalític i en part filosòfic i ideològic.

 

DESPRÉS DELS ATEMPTATS DE PARÍS

  Per Neri Daurella


Després de l'impacte i la commoció pels atemptats jihadistes del 13 de novembre del 2015 a París (que ens van tocar molt més de prop que l'atemptat de la vigília a Beirut, dit sigui de passada), els europeus ens hem sentit especialment interpel·lats i obligats a reaccionar.
Mentre les matances, per terribles que siguin, es produeixin en llocs devastats, a milers de quilòmetres, i afectin persones llunyanes, que ens són alienes, els membres de la nostra societat civilitzada ens fem la il·lusió que podem mantenir aquest horror a distància, i amb aquest mecanisme de defensa anem vivint. Però quan l'horror arriba al bar de la cantonada, els europeus sí que ens posem en peu desolats, i movem cel i terra perquè l'angoixa, aquest cop, ens atrapa de ple.
La primera reacció del president de França ha estat declarar que el seu país està en guerra amb l'autodenominat Estat Islàmic, bombardejar la zona de Síria ocupada per aquesta organització, i demanar ajuda militar als seus aliats de l'OTAN. I Espanya forma part d'aquesta aliança que inclou no només Europa sinó els països de l'Atlàntic Nord.
Altres reaccions d'intel·lectuals, historiadors, antropòlegs i periodistes, entre d'altres professionals, són més reflexives. Ens parlen de l'enorme complexitat de la situació, del còctel explosiu de factors en joc: les fractures de la pobresa i la desigualtat al món, que es fan tan evidents en les grans ciutats; els errors (per qualificar-los sense carregar tintes) de la colonització europea; la doble vara de mesurar de les diplomàcies occidentals; el conflicte crònic de l'Orient Mitjà; els interessos de la indústria armamentística; l'estupidesa de la famosa "guerra preventiva" que va fer caure les estructures de l'estat de l'Iraq donant pas a un estat fallit des del qual opera el autoproclamat Estat Islàmic, organització que imposa la seva llei basada en una interpretació fonamentalista de l'Islam. Són reflexions valuoses encara que limitades per la perspectiva occidental dels seus autors. No tenim tanta informació sobre les perspectives diverses en el món islàmic, i ens costa comprendre les dinàmiques d'un món molt complex del qual tenim una visió molt aproximativa.
Com a psicoanalistes, podem aportar el nostre granet de sorra a aquestes reflexions? Podríem pensar sobre els mecanismes psicològics implicats en l'atracció que poden sentir pel jihadisme joves europeus fills o néts d'emigrants procedents de països de religió musulmana criats a la banlieue parisenca, on s'han sentit marginats i rebutjats per un món en el qual no s’han pogut integrar: la dificultat per a construir-se una identitat i el recurs a l'exaltació narcisista, amb fantasies de domini omnipotent mitjançant la destrucció i de recompensa en un paradís ideal si moren matant.
No oblidem aquella enquesta que fa anys van fer uns psicòlegs infantils benintencionats per avaluar la salut mental de nens de 12 anys a la franja de Gaza. A la pregunta "què vols ser de gran?", el 25% van contestar que volien ser màrtirs. A la següent pregunta sobre la seva motivació per a això, la majoria van respondre que "per venjar-me de com han humiliat el meu pare".
També podríem pensar sobre el risc de respondre instal·lant-nos en el discurs de l'odi, de l'estigmatització de tot el col·lectiu musulmà, que només serviria per a alimentar els processos de radicalització. Aquest discurs de l'odi, tan present en el ressorgir de les actituds xenòfobes a Europa i els Estats Units, es basa en la por a perdre la seguretat econòmica i la identitat cultural.
En moments així, ens vénen a la memòria les paraules de Freud en temps de la primera guerra mundial, quan Einstein li va preguntar sobre el perquè de les guerres i sobre la possibilitat de prevenir-les. Freud va apuntar dos suggeriments per a la prevenció de mals majors que em semblen vàlids avui en dia:
- Caldria afavorir l'establiment de vincles afectius entre les persones, vincles de dos tipus: de l'ordre de l’amorós i de l'ordre de la identificació, que subratlla allò comú més que allò diferencial entre els humans.
- I impulsar l'evolució cultural des del sistema educatiu, convertint-lo en una estructura que afavoreixi el pensament independent, la resistència a la intimidació i la lluita per la veritat.

SOCIETAT ESPANYOLA DE PSICOANÀLISI - SEP
Fundada el 1959
Component de la International Psychoanalytical Association - IPA
Fundada el 1910


www.sep-psicoanalisi.org

 

Copyright © 2016 SOCIETAT ESPANYOLA DE PSICOANÀLISI - SEP, Tots els drets reservats
Carrer Alacant 27, entresòl C - 08022 Barcelona

Si us plau, no respongueu aquest correu
em vull donar de baixa